Sóc un malparit
el record d’una noieta que vaig estimar.
El temps, amb la falç, fa que al final tot faci figa,
p’rò el meu amor és ben viu, res no l’esborrarà.
Vaig perdre la tramuntana en trobar la Roser
reina vestida de llana, deessa del carrer.
Si les margarides aprenguessin a ballar
és a la Roser que totes farien pensar.
Li vaig dir: “La santa Verge és el teu retrat”.
Que Déu vulgui perdonar-me, però era v’ritat.
I si no em vol perdonar, no em fa cap neguit:
jo ja tinc l’ànima en pena, sóc un malparit!
La menuda anava a missa, a resar i resar,
i tant bellugava els llavis que els vaig voler tastar.
Ella em va dir molt seriosa: “Què estàs fent aquí?”,
però va deixar-me fer: les noies són així.
Vaig jurar-li per la Verge un amor d’anyell.
Que Déu vulgui perdonar-me: cadascú per ell!
Era una noia com cal: va estalviar-se els crits
quan li vaig buscar a la brusa el dos fruits prohibits.
Sí que em va dir molt seriosa: “Què estàs fent aquí?”,
però va deixar-me fer: les noies són així.
Li vaig esquinçar la roba, p’rò no ho vaig fer exprés.
Que Déu vulgui perdonar-me: no podia més!.
Vaig perdre la tramuntana en perdre la Roser:
la van fer casar per força amb un trist botiguer.
Ja deu tenir alguns marrecs, que de dia i nit
ploren com vedells fent torns per xarrupar del pit.
P’rò abans que ells, la seva mare jo l’havia mamat.
Que Déu vulgui perdonar-me, estava enamorat.
(1954)
Adaptació: Miquel Pujadó
La cantante mallorquina ofreció en el Palau de la Música de Barcelona, dentro del festival Guitar Bcn, un concierto de intensidad creciente en el que L’aigua no cansa, su nuevo disco, se convirtió en el auténtico centro del repertorio. Arropada por una banda de músicos extraordinaria, Maria del Mar Bonet volvió a demostrar que, cerca de cumplir sesenta años sobre los escenarios y los ochenta de vida, sigue instalada en un momento creativo y vocal fuera de lo común.
En Barcelona tenemos la suerte de poder disfrutar de una cada vez más numerosa comunidad de artistas argentinos que habitan la ciudad y que enriquecen nuestra vida cultural. Con pocos días de diferencia tres de ellos han presentado sus respectivos trabajos discográficos en diversos espacios: en una librería abierta a la música, en la sede de un extraordinario refugio asociativo de Sants y en el auditorio de una biblioteca histórica.
Pasión Vega presenta en concierto su nuevo disco Pasión Almodóvar con una selección de canciones que forman parte del universo cinematográfico del director manchego Pedro Almodóvar.
El veracruzano Rafa Mesa, desde 2018 en su alter ego artístico Pehuenche, se presentó en formato quinteto en Barcelona dentro de su primera gira europea que le ha llevado a Londres, Copenhague, a varios escenarios de Barcelona y finalmente Madrid.
No es fácil sobresalir entre la vorágine de propuestas que luchan por conquistar un espacio en el disputado hábitat sonoro. Muy lejos de esa competición se encuentra Azimut, el nuevo trabajo de Joan Isaac junto a Eduard Iniesta, que se instala en otro ecosistema creativo.