Sóc un malparit
el record d’una noieta que vaig estimar.
El temps, amb la falç, fa que al final tot faci figa,
p’rò el meu amor és ben viu, res no l’esborrarà.
Vaig perdre la tramuntana en trobar la Roser
reina vestida de llana, deessa del carrer.
Si les margarides aprenguessin a ballar
és a la Roser que totes farien pensar.
Li vaig dir: “La santa Verge és el teu retrat”.
Que Déu vulgui perdonar-me, però era v’ritat.
I si no em vol perdonar, no em fa cap neguit:
jo ja tinc l’ànima en pena, sóc un malparit!
La menuda anava a missa, a resar i resar,
i tant bellugava els llavis que els vaig voler tastar.
Ella em va dir molt seriosa: “Què estàs fent aquí?”,
però va deixar-me fer: les noies són així.
Vaig jurar-li per la Verge un amor d’anyell.
Que Déu vulgui perdonar-me: cadascú per ell!
Era una noia com cal: va estalviar-se els crits
quan li vaig buscar a la brusa el dos fruits prohibits.
Sí que em va dir molt seriosa: “Què estàs fent aquí?”,
però va deixar-me fer: les noies són així.
Li vaig esquinçar la roba, p’rò no ho vaig fer exprés.
Que Déu vulgui perdonar-me: no podia més!.
Vaig perdre la tramuntana en perdre la Roser:
la van fer casar per força amb un trist botiguer.
Ja deu tenir alguns marrecs, que de dia i nit
ploren com vedells fent torns per xarrupar del pit.
P’rò abans que ells, la seva mare jo l’havia mamat.
Que Déu vulgui perdonar-me, estava enamorat.
(1954)
Adaptació: Miquel Pujadó
Miguel Poveda hizo suyo el Gran Teatre del Liceu de Barcelona —uno de los grandes Teatros de la Ópera del mundo— en su concierto Distinto del 15 de Octubre, en el marco de la edición de 2025 del "Festival Jazz Barcelona".
Casi cuatro décadas después de su estreno en Ámsterdam, la cantata Dialecto de Pájaros del compositor Patricio Wang revive en Chile con una versión revisada por su autor. Una obra mística y vanguardista que regresa para cerrar un ciclo pendiente en la historia musical de Quilapayún y Patricio Wang.
La casa discográfica Bis Music celebró el Día de la Cultura Cubana con la presentación oficial de Álbum blanco para Silvio Rodríguez, un disco colectivo que reúne once canciones escritas por el cantautor en su juventud, interpretadas por artistas de Cuba, América Latina y España. La producción recupera piezas poco conocidas y propone nuevas lecturas sobre su universo poético y musical.
Feliu Ventura regresa tras tres años de silencio escénico con Quan el cel es tornà negre, una canción que recupera la forma colectiva de la dansà valenciana y se convierte en una denuncia abierta a la gestión de la catástrofe ocurrida durante la DANA del 29 de octubre de 2024. Acompañado por La Maria, Titana, Miquel Gil, Pep Gimeno "Botifarra" y Vicent Torrent, Ventura convierte la canción en una herramienta de memoria, denuncia y solidaridad.
Guionizada por Kike Babas y Kike Turrón e ilustrada por doce destacados dibujantes, Joaquín Sabina. Pasión y vida (Vol. 1) recorre en formato cómic la primera etapa vital y artística del trovador de Úbeda, desde su infancia hasta su consagración como figura fundamental de la canción en castellano.