Sóc un malparit
el record d’una noieta que vaig estimar.
El temps, amb la falç, fa que al final tot faci figa,
p’rò el meu amor és ben viu, res no l’esborrarà.
Vaig perdre la tramuntana en trobar la Roser
reina vestida de llana, deessa del carrer.
Si les margarides aprenguessin a ballar
és a la Roser que totes farien pensar.
Li vaig dir: “La santa Verge és el teu retrat”.
Que Déu vulgui perdonar-me, però era v’ritat.
I si no em vol perdonar, no em fa cap neguit:
jo ja tinc l’ànima en pena, sóc un malparit!
La menuda anava a missa, a resar i resar,
i tant bellugava els llavis que els vaig voler tastar.
Ella em va dir molt seriosa: “Què estàs fent aquí?”,
però va deixar-me fer: les noies són així.
Vaig jurar-li per la Verge un amor d’anyell.
Que Déu vulgui perdonar-me: cadascú per ell!
Era una noia com cal: va estalviar-se els crits
quan li vaig buscar a la brusa el dos fruits prohibits.
Sí que em va dir molt seriosa: “Què estàs fent aquí?”,
però va deixar-me fer: les noies són així.
Li vaig esquinçar la roba, p’rò no ho vaig fer exprés.
Que Déu vulgui perdonar-me: no podia més!.
Vaig perdre la tramuntana en perdre la Roser:
la van fer casar per força amb un trist botiguer.
Ja deu tenir alguns marrecs, que de dia i nit
ploren com vedells fent torns per xarrupar del pit.
P’rò abans que ells, la seva mare jo l’havia mamat.
Que Déu vulgui perdonar-me, estava enamorat.
(1954)
Adaptació: Miquel Pujadó
Joan Manuel Serrat acompañará a Jofre Bardagí en la puesta de largo de Jofre Bardagí interpreta Serrat, un proyecto que revisita el cancionero de Serrat desde una mirada contemporánea y profundamente personal, y que conecta memoria familiar, legado musical y presente creativo.
El cantautor cubano Silvio Rodríguez dio a conocer en el Hay Festival de Cartagena de Indias (Colombia) Silvio Rodríguez, diario de un trovador, un libro que reúne textos inéditos de su cuaderno personal en diálogo con 143 fotografías del argentino Daniel Mordzinski, fruto de más de dos décadas de encuentros, viajes y trabajo compartido.
La cantante Rosa León publica Como la cigarra, el primer avance de Cartas de amor a María Elena Walsh, un proyecto producido por Alejo Stivel que reivindica la obra adulta de la creadora argentina desde el respeto, la admiración y la fidelidad a su espíritu.
El Secreto de los Arbustos, estrenado en noviembre pasado, surge del encuentro entre la cantautora chilena Pascuala Ilabaca y la orquesta SdC Big Band, y articula once composiciones que dialogan con realidades sociales, emocionales y políticas desde una sonoridad abierta y colectiva.
Tras dos años de silencio discográfico, la banda valenciana El Diluvi regresa con Cantem per tu (Cantamos por ti), una canción que reivindica la tradición, la cultura y la memoria compartida como motores de futuro. No se trata de un retorno al uso: es la reaparición de una voz que, en realidad, nunca se apagó, y que vuelve a alzarse desde lo colectivo, lo popular y lo comprometido.