El petit flautista
tocava a la cort del castell.
Seduït per una cançó,
el rei va oferir-li un blasó.
Jo no vull que em facin noble,
respongué aquell noi de poble.
Amb un blasó a la meva clau,
m’inflaria com un gripau
i tothom diria amb neguit:
el petit flautista ha traït.
I el meu vell campanar eixerit
el veuria pobre i petit.
No m’agenollaria pas
davant del bon Déu del meu mas.
Una catedral voldria
per pregar-hi cada dia.
Amb un cardenal a la clau,
m’inflaria com un gripau
i tothom diria amb neguit:
el petit flautista ha traït.
I la cambra on em van parir
seria massa poc per ‘mi.
En lloc d’un llit de palla humil,
voldria llençols blancs de fil.
Canviaria la cabana
per un palau d’obsidiana.
Amb un casalot a la clau,
m’inflaria com un gripau
i tothom diria amb neguit:
el petit flautista ha traït.
I trobaria molt tronats
els pares i els avantpassats.
Em sentiria avergonyit
del branquilló d’on he sortit.
Em caldria un antològic
arbre geneaològic.
Amb sang blava a la meva clau,
m’inflaria com un gripau
i tothom diria amb neguit:
el petit flautista ha traït.
Ja no em voldria pas casar
amb qui em va concedir la mà.
El meu cognom d’august bressol
no el prendria una qualsevol.
Em caldria per companya
la filla d’un gran d’Espanya.
Amb una princesa a la clau,
m’inflaria com un gripau
i tothom diria amb neguit:
el petit flautista ha traït.
Llavors, el petit músic va
fer una reverència i marxà.
Sense escut, sense pergamí,
sense glòria emprengué el camí
vers la llar de sa infantesa,
els seus pares, sa promesa.
Que ningú tracti de traïdor
el petit flautista, no, no,
i que Déu aculli al seu cel
el músic que va ser fidel.
(1964)
Adaptació: Miquel Pujadó
Pasión Vega presenta en concierto su nuevo disco Pasión Almodóvar con una selección de canciones que forman parte del universo cinematográfico del director manchego Pedro Almodóvar.
Abril de 2026. Una visita a Cuenca. La ciudad alta parece casi inalcanzable pero se va abriendo al paso del caminante y se descubre a pinceladas, se avanza lentamente con atención a los detalles, te va envolviendo su generosa ofrenda de ocres, una esencia dulce de calles antiguas, escenario de historias de vida que fueron y van arriba y abajo. Cuenca, refugio de miradas eternas que en sus horizontes van quedando guardadas, también en nuestra memoria. Cuenca, la de la piel quebrada por hoces y ríos, la que celebró en el siglo XX su poeta Federico Muelas, la que envejece y revive en el XXI y cada día.
No es fácil sobresalir entre la vorágine de propuestas que luchan por conquistar un espacio en el disputado hábitat sonoro. Muy lejos de esa competición se encuentra Azimut, el nuevo trabajo de Joan Isaac junto a Eduard Iniesta, que se instala en otro ecosistema creativo.
El nuevo libro Mig segle vora el drac. Una història del grup Falsterbo de Miquel-Lluís Muntané reconstruye más de medio siglo de trayectoria de Falsterbo, uno de los grupos fundamentales —y el más longevo— de la Nova Cançó, y, a través de su historia, recupera una parte esencial de la memoria musical y social de Cataluña.
La cantautora de Tortosa repasa el significado de su nuevo triple álbum, explica el simbolismo de Groenlàndia, reivindica el papel del BarnaSants en su trayectoria y recuerda el concierto con el que clausuró la 31ª edición del festival junto a la Banda de Música de La Sénia.