L’escèptic
declaro, fatigat, del tot desenganyat,
que vull anar pel món amb un sol accessori,
un rètol que tothora em veureu del coll penjat:
“Jo no m’empasso res, tot em sembla irrisori”.
Déu, diable, paradís, infern i purgatori,
els bons recompensats i els dolents castigats,
i el cos de Déu al calze, present però incorpori,
i el vi que esdevé sang, i els olis consagrats...
“Jo no m’empasso res, tot em sembla irrisori”.
I la bona ventura, l’art endevinatori,
les cartes del tarot, les línies de la mà,
la clau dels somnis i el pèndol oscil·latori,
els astres indicant què passarà demà...
“Jo no m’empasso res, tot em sembla irrisori”.
Les proves indubtables, allò que és peremtori,
els testimonis dignes d’un crèdit ben patent,
i el bon tracte durant un interrogatori,
i aquells qui han confessat ben espontàniament,
“Jo no m’empasso res, tot em sembla irrisori”.
La presó, el cadafal i algun altre exutori,
i l’eficàcia de tota condemna a mort,
i el criminal, armat d’un zel expiatori,
que sent remordiments per arribar a bon port...
“Jo no m’empasso res, tot em sembla irrisori”.
Damunt la tomba, tot discurs exclamatori,
allò de "era un bon fill, bon pare, bon marit”
“Era el millor de tots, també el més meritori,
"un sant, un tros de pa, el més noble esperit"...
“Jo no m’empasso res, tot em sembla irrisori”.
Aquells qui tot parlant encisen l’auditori,
i el fan plorar i cridar amb esperança i por,
i els mil romanços de qualsevol repertori,
i els morts que sempre calen per a un demà millor...
“Jo no m’empasso res, tot em sembla irrisori,
p’rò envejo els qui s’ho endinsen com un supositori.”
Adaptació: Miquel Pujadó
La cantautora mexicana Natalia Lafourcade actuó en solitario ayer domingo en el Liceu de Barcelona en el marco del Suite Festival, en un concierto cargado de emoción radical, depuración estilística, mestizaje sonoro, dramaturgia íntima y canción de autor en estado puro. Sílvia Pérez Cruz fue su invitada en sensible abrazo musical.
El 22 de julio, más de una docena de artistas se reunirán en Barcelona para rendir tributo a Dioptria, la obra más emblemática de Pau Riba y una de las más referenciales para la Nova Canço. Con la implicación de sus hijos; De Mortimers, la banda que lo acompaño los últimos 20; y nombres como Maria del Mar Bonet, Roger Mas, Pascal Comelade, Oriol Tramvia o Rita Payés; el concierto se plantea como una celebración única de su legado.
El periodista e investigador cubano Humberto Manduley presenta La memoria girando en la luz: Santiago Feliú en mis recuerdos, un libro que rescata la figura del trovador cubano desde la memoria personal, recorriendo su obra, sus influencias y su lugar en la canción de autor contemporánea.
Con nuevas mezclas de Steven Wilson y el concierto completo en el Carnegie Hall de 1970, Still Living in the Past amplía el histórico recopilatorio de Jethro Tull y ofrece una inmersión exhaustiva en su primera etapa, entre el blues, el folk y el rock progresivo.
La cantante brasileña Vanessa de María regresa a la escena musical tras una pausa de 15 años con el proyecto Maestros, un disco dividido en dos volúmenes en el que rinde homenaje a las voces que marcaron su infancia y formación. El álbum cuenta con colaboraciones de artistas fundamentales de la canción latinoamericana como Silvio Rodríguez, Víctor Heredia, León Gieco, Teresa Parodi o Quilapayún.