L’escèptic
declaro, fatigat, del tot desenganyat,
que vull anar pel món amb un sol accessori,
un rètol que tothora em veureu del coll penjat:
“Jo no m’empasso res, tot em sembla irrisori”.
Déu, diable, paradís, infern i purgatori,
els bons recompensats i els dolents castigats,
i el cos de Déu al calze, present però incorpori,
i el vi que esdevé sang, i els olis consagrats...
“Jo no m’empasso res, tot em sembla irrisori”.
I la bona ventura, l’art endevinatori,
les cartes del tarot, les línies de la mà,
la clau dels somnis i el pèndol oscil·latori,
els astres indicant què passarà demà...
“Jo no m’empasso res, tot em sembla irrisori”.
Les proves indubtables, allò que és peremtori,
els testimonis dignes d’un crèdit ben patent,
i el bon tracte durant un interrogatori,
i aquells qui han confessat ben espontàniament,
“Jo no m’empasso res, tot em sembla irrisori”.
La presó, el cadafal i algun altre exutori,
i l’eficàcia de tota condemna a mort,
i el criminal, armat d’un zel expiatori,
que sent remordiments per arribar a bon port...
“Jo no m’empasso res, tot em sembla irrisori”.
Damunt la tomba, tot discurs exclamatori,
allò de "era un bon fill, bon pare, bon marit”
“Era el millor de tots, també el més meritori,
"un sant, un tros de pa, el més noble esperit"...
“Jo no m’empasso res, tot em sembla irrisori”.
Aquells qui tot parlant encisen l’auditori,
i el fan plorar i cridar amb esperança i por,
i els mil romanços de qualsevol repertori,
i els morts que sempre calen per a un demà millor...
“Jo no m’empasso res, tot em sembla irrisori,
p’rò envejo els qui s’ho endinsen com un supositori.”
Adaptació: Miquel Pujadó
La cantante mallorquina ofreció en el Palau de la Música de Barcelona, dentro del festival Guitar Bcn, un concierto de intensidad creciente en el que L’aigua no cansa, su nuevo disco, se convirtió en el auténtico centro del repertorio. Arropada por una banda de músicos extraordinaria, Maria del Mar Bonet volvió a demostrar que, cerca de cumplir sesenta años sobre los escenarios y los ochenta de vida, sigue instalada en un momento creativo y vocal fuera de lo común.
La cantante, flautista y compositora catalana Magalí Sare presenta Descasada, un trabajo entre la investigación antropológica y la libertad musical. Sare se sitúa en una escena de mujeres altamente formadas que han redefinido la canción de autor contemporánea.
En Barcelona tenemos la suerte de poder disfrutar de una cada vez más numerosa comunidad de artistas argentinos que habitan la ciudad y que enriquecen nuestra vida cultural. Con pocos días de diferencia tres de ellos han presentado sus respectivos trabajos discográficos en diversos espacios: en una librería abierta a la música, en la sede de un extraordinario refugio asociativo de Sants y en el auditorio de una biblioteca histórica.
La última edición del BarnaSants, la primera dirigida por Marçal Girbau, ha reducido un 40% el número de conciertos pero ha aumentado un 33% la asistencia y la venta de entradas. Girbau, que ha valorado positivamente esta 31 edición en la rueda de prensa celebrada hoy en Barcelona, ha apostado por menos fechas, más peso artístico y producciones propias con recorrido. Y una vez más se ha reivindicado la creación del Ateneu de la Cançó.
El veracruzano Rafa Mesa, desde 2018 en su alter ego artístico Pehuenche, se presentó en formato quinteto en Barcelona dentro de su primera gira europea que le ha llevado a Londres, Copenhague, a varios escenarios de Barcelona y finalmente Madrid.