Saturn
Taciturn i ple de tristesa,
governa el temps tot badallant.
Té un nom, Saturn, ple de bellesa,
però és un déu força inquietant.
Té un nom, Saturn, ple de bellesa,
però és un déu força inquietant.
Tot fent camí, parpelles closes,
per treure’s la buidor del cap,
s’engresca tot marcint les roses:
el Temps mata el temps tal com sap.
S’engresca tot marcint les roses:
el Temps mata el temps tal com sap.
Aquest octubre ets tu, estimada,
qui ha pagat els seus plats trencats:
un lleu polsim de sal fa estada
als teus cabells, i els ha argentats.
Un lleu polsim de sal fa estada
als teus cabells, i els ha argentats.
A la tardor hi ha flors divines
-més d’un poeta ho ha afirmat-,
i, quan et miro, ja endevines
pel meu esguard que és veritat.
I, quan et miro, ja endevines
pel meu esguard que és ben v’ritat.
Vine de nou, alè de vida:
baixem plegats fins al jardí
a desfullar la margarida
de l’estiuet de Sant Martí.
A desfullar la margarida
de l’estiuet de Sant Martí.
Tinc de tu la memòria plena
i, si Saturn la vol buidar,
crec que el seu rellotge d’arena
de tant girar es marejarà.
I, pel que fa a aquella nena,
per mi pot vestir-se i marxar.
[Versió i adaptació d'Eva Dénia]
És tan trist, és tan taciturn
I té el temps en les seues mans
És bonic el seu nom, Saturn
Però és un déu molt inquietant
És bonic el seu nom, Saturn
Però és un déu molt inquietant
Mentre fa passes silencioses
I per desemboirar-se un poc
S’entreté a marcir les roses
Matar el temps, ho fa com pot
S’entreté a marcir les roses
Matar el temps, ho fa com pot
Aquest cop eres tu, princesa
La víctima del seu deler
T’ha tocat pagar la gabella:
Un gra de sal als teus cabells.
T’ha tocat pagar la gabella:
Un gra de sal als teus cabells.
A la tardor les flors no són lletges
I tots els poetes ho han dit
Amb els meus propis ulls t’observe
I puc dir-te que no han mentit.
Amb els meus propis ulls t’observe
I puc dir-te que no han mentit.
Vine amb mi, eres la favorita,
Baixem junts al nostre jardí,
A desfullar la margarida
De l'estiuet de Sant Martí.
A desfullar la margarida
De l'estiuet de Sant Martí.
Conec bé la teua bellesa
I per fer-me-la oblidar
Caldrà que el rellotge d’arena
Saturn el gire sense parar.
I per mi, aquesta joveneta
Per mi pot vestir-se i marxar.
(1964)
Joan Manuel Serrat acompañará a Jofre Bardagí en la puesta de largo de Jofre Bardagí interpreta Serrat, un proyecto que revisita el cancionero de Serrat desde una mirada contemporánea y profundamente personal, y que conecta memoria familiar, legado musical y presente creativo.
El cantautor cubano Silvio Rodríguez dio a conocer en el Hay Festival de Cartagena de Indias (Colombia) Silvio Rodríguez, diario de un trovador, un libro que reúne textos inéditos de su cuaderno personal en diálogo con 143 fotografías del argentino Daniel Mordzinski, fruto de más de dos décadas de encuentros, viajes y trabajo compartido.
Tras dos años de silencio discográfico, la banda valenciana El Diluvi regresa con Cantem per tu (Cantamos por ti), una canción que reivindica la tradición, la cultura y la memoria compartida como motores de futuro. No se trata de un retorno al uso: es la reaparición de una voz que, en realidad, nunca se apagó, y que vuelve a alzarse desde lo colectivo, lo popular y lo comprometido.
El catalán Raül Refree y la gallega Aida Tarrío, con su proyecto Gala i Ovidio, presentaron en el BarnaSants su álbum conjunto Un final que parece un principio, en una noche definida como una "hermandad galaico-catalana" por el director del ciclo, Marçal Girbau, que inauguró además el espacio Dopo BarnaSants.
El cantautor malagueño El Kanka presenta diez nuevas canciones en las que vuelve a convertir lo cotidiano en materia poética, con un sonido más rico y bailable, y anuncia una gira que se extenderá hasta finales de 2027