Saturn
Taciturn i ple de tristesa,
governa el temps tot badallant.
Té un nom, Saturn, ple de bellesa,
però és un déu força inquietant.
Té un nom, Saturn, ple de bellesa,
però és un déu força inquietant.
Tot fent camí, parpelles closes,
per treure’s la buidor del cap,
s’engresca tot marcint les roses:
el Temps mata el temps tal com sap.
S’engresca tot marcint les roses:
el Temps mata el temps tal com sap.
Aquest octubre ets tu, estimada,
qui ha pagat els seus plats trencats:
un lleu polsim de sal fa estada
als teus cabells, i els ha argentats.
Un lleu polsim de sal fa estada
als teus cabells, i els ha argentats.
A la tardor hi ha flors divines
-més d’un poeta ho ha afirmat-,
i, quan et miro, ja endevines
pel meu esguard que és veritat.
I, quan et miro, ja endevines
pel meu esguard que és ben v’ritat.
Vine de nou, alè de vida:
baixem plegats fins al jardí
a desfullar la margarida
de l’estiuet de Sant Martí.
A desfullar la margarida
de l’estiuet de Sant Martí.
Tinc de tu la memòria plena
i, si Saturn la vol buidar,
crec que el seu rellotge d’arena
de tant girar es marejarà.
I, pel que fa a aquella nena,
per mi pot vestir-se i marxar.
[Versió i adaptació d'Eva Dénia]
És tan trist, és tan taciturn
I té el temps en les seues mans
És bonic el seu nom, Saturn
Però és un déu molt inquietant
És bonic el seu nom, Saturn
Però és un déu molt inquietant
Mentre fa passes silencioses
I per desemboirar-se un poc
S’entreté a marcir les roses
Matar el temps, ho fa com pot
S’entreté a marcir les roses
Matar el temps, ho fa com pot
Aquest cop eres tu, princesa
La víctima del seu deler
T’ha tocat pagar la gabella:
Un gra de sal als teus cabells.
T’ha tocat pagar la gabella:
Un gra de sal als teus cabells.
A la tardor les flors no són lletges
I tots els poetes ho han dit
Amb els meus propis ulls t’observe
I puc dir-te que no han mentit.
Amb els meus propis ulls t’observe
I puc dir-te que no han mentit.
Vine amb mi, eres la favorita,
Baixem junts al nostre jardí,
A desfullar la margarida
De l'estiuet de Sant Martí.
A desfullar la margarida
De l'estiuet de Sant Martí.
Conec bé la teua bellesa
I per fer-me-la oblidar
Caldrà que el rellotge d’arena
Saturn el gire sense parar.
I per mi, aquesta joveneta
Per mi pot vestir-se i marxar.
(1964)
Casi cuatro décadas después de su estreno en Ámsterdam, la cantata Dialecto de Pájaros del compositor Patricio Wang revive en Chile con una versión revisada por su autor. Una obra mística y vanguardista que regresa para cerrar un ciclo pendiente en la historia musical de Quilapayún y Patricio Wang.
El Festival BarnaSants 2026 iniciará el 27 de enero, en el Palau de la Música Catalana de Barcelona, su 31.ª edición con un concierto de homenaje al cantautor Lluís Llach, que conmemorará el 50.º aniversario de los míticos conciertos de enero de 1976. El espectáculo reproducirá, medio siglo después el repertorio original íntegro de aquellos conciertos con la participación de artistas como Manel Camp, Santi Arisa, Borja Penalba, Gemma Humet o Joan Reig, entre otros.
En el marco de las celebraciones por su 60º aniversario, la emblemática banda chilena Inti-Illimani suma una nueva colaboración de alto calibre: esta vez junto al maestro Valentín Trujillo, en un EP que reinterpreta dos de las canciones más significativas del repertorio cultural chileno: El arado, de Víctor Jara, y El pueblo unido jamás será vencido, de Sergio Ortega.
El cantautor asturiano Víctor Manuel inaugura etapa con Altafonte y presenta un álbum producido por David San José, formado por composiciones que abordan el amor, la esperanza y la identidad personal en un tiempo marcado por la incertidumbre.
La cantante italiana Ornella Vanoni, conocida por clásicos como Senza fine, deja una trayectoria de más de siete décadas marcada por la versatilidad, la presencia escénica y su papel como una de las grandes damas de la canción italiana.