En el Mediterrani
hi ha tres continents, i un llarg passat d’horrors;
històries d’opressió, profetes, déus i tot.
També un estiu molt bell que no tem la tardor.
Mediterrani al vent.
Hi ha olor de sang flotant en els seus rius,
països castigats, ferits, i morts, i vius;
les illes amb reixats, i murs que són presons.
També un estiu molt bell que no tem la tardor.
Mediterrani al vent.
On el primer colom va néixer sota una ombra,
hi ha sempre un olivar que mor sota les bombes;
i pobles oblidats... la guerra els va segant.
També un estiu molt vell que espera els que vindran.
Mediterrani al vent.
En aquest gran bassal, jugàvem, innocents;
el vent omplia el seny; la salabror, la pell.
Els meus companys de joc s’han fet homes ja grans,
germans d’aquests que us dic, que el món ha abandonat.
Mediterrani al vent.
A sobre el Partenó, el cel era de dol;
i en altres llocs del món, planava el desconsol.
No oblidarem el mal d’Atenes i Barcelona,
malgrat tots els estius que el nostre mar ens dóna.
Mediterrani al vent.
Adaptació: Víctor Obiols Bocanegra
Abril de 2026. Una visita a Cuenca. La ciudad alta parece casi inalcanzable pero se va abriendo al paso del caminante y se descubre a pinceladas, se avanza lentamente con atención a los detalles, te va envolviendo su generosa ofrenda de ocres, una esencia dulce de calles antiguas, escenario de historias de vida que fueron y van arriba y abajo. Cuenca, refugio de miradas eternas que en sus horizontes van quedando guardadas, también en nuestra memoria. Cuenca, la de la piel quebrada por hoces y ríos, la que celebró en el siglo XX su poeta Federico Muelas, la que envejece y revive en el XXI y cada día.
La cantautora de Tortosa repasa el significado de su nuevo triple álbum, explica el simbolismo de Groenlàndia, reivindica el papel del BarnaSants en su trayectoria y recuerda el concierto con el que clausuró la 31ª edición del festival junto a la Banda de Música de La Sénia.
El nuevo libro Mig segle vora el drac. Una història del grup Falsterbo de Miquel-Lluís Muntané reconstruye más de medio siglo de trayectoria de Falsterbo, uno de los grupos fundamentales —y el más longevo— de la Nova Cançó, y, a través de su historia, recupera una parte esencial de la memoria musical y social de Cataluña.