Rodamón
i em volguéssiu escoltar,
us diria els fets d’un pobre vagabund.
No era un dropo ni un rufià,
prou volia treballar
però a tot arreu se’l treien del damunt.
Rodamón, vinga, fes via!
No et donarem ni un rosegó.
Si mai tornes per aquí
et fotrem a la cangrí.
Segueix caminant, que és el que fas millor.
Va recórrer molts carrers.
Quan ja no podia més,
va ensumar que algú cuinava un bon rostit.
"Puc fer llenya –li digué-
o el que sigui". P’rò el cuiner
respongué, posant-li un dit greixós al pit:
A l’església va llegir
un cartell que deia així:
"Fill, treballa per Jesús", i així ho va fer:
De genolls, fregà i deixà el
temple net, p’rò el capellà
quan va ser hora de dinar això li digué:
Un guripa el va aturar
pel carrer i li preguntà:
"Què fas a la vila, esparracat i brut?
Vine a veure el jutge amb mi"
I aquell jutge li va dir:
"Qui no té diners, aquí no és benvingut"
Per fi el dia va venir
que el pobre home es va morir.
"Em mereixo anar a la Glòria" va pensar.
P’rò Sant Pere, ves quin cas,
li tancà la porta al nas,
li clavà una empenta i començà a cridar:
No tenia ja on anar,
i a l’infern s’encaminà.
Li digué al Diable: "De tots els difunts,
sóc el més gran pecador.
No em faries un racó?"
P’rò ell va dir-li: "Aquí no entren vagabunds!".
(1913)
Joe Hill va prendre la melodia de "Tramp! Tramp! Tramp!", una cançó de la Guerra Civil nord-americana escrita en la dècada de 1860 per l'autor de cançons i militar George Frederick Root per als soldats de la Unió, però que es va fer tan popular que els Confederats la van adoptar també canviant-li la lletra.
La cançó de Joe Hill va veure la llum per primera vegada el 1913 a la publicació sindicalista "Little Red Songbook" de The Industrial Workers of the World.
Adaptació: Miquel Pujadó
La argentina Maggie Cullen recaló en Barcelona el jueves 15 de octubre en la sala del Centre Artesà Tradicionàrius, dentro de su gira europea y en el marco de la programación del festival Empremtes. Ofreció una colección de clásicos argentinos y latinoamericanos son su mirada personal.
Medio siglo después de su histórica actuación de 1975 junto a Ovidi Montllor, Maria del Mar Bonet regresó al Olympia de París en un concierto compartido con Borja Penalba. Una noche que permitió recuperar la memoria de un escenario vinculado a la libertad durante el franquismo, pero también escuchar a una artista que continúa creando, grabando y defendiendo la canción como expresión cultural y compromiso con su tiempo.
Publicaba ayer el periodista musical Jordi Bianciotto, en El Periódico de Catalunya, un artículo sobre el fracaso del Feroe Festival, cuya segunda edición, impulsada por el periodista y promotor Albert Puig, se ha cancelado por la escasa venta de entradas.
El cantautor chileno Manuel García inició su gira española el 17 de octubre en el CAT de Barcelona con un concierto de más de dos horas, organizado en cuatro bloques que recorrieron su repertorio, sus raíces musicales y algunas de sus influencias. Una actuación especialmente cuidada, marcada también por la muerte de su padre tres días antes.