La lluna i el capità


De vegades quan et penso em fas confondre,
quan de tant mirar-me no dormies mai,
necessito el teu esguard, que se’m clavava,
i la màgia de l’instant.

I ara que no m’acompanya la tendresa
i la força d’una fe, que ja no hi és,
i que sento tan immensa la tristesa
potser precipitaré.

Quina sort aquesta nit il·luminada
i capitans valents i forts com ara tu,
tu que trobes fàcilment una clariana
al mig de la lluna blanca
on just ara aterraràs.

I una nit que fa que tremin les estrelles
si em pregunto qui sóc jo, no sé que dir.
Té color de pell la nit que m’asserena
si em diguessin que és la teva, no m’estranyaria gens.

De vegades quan et penso em fas confondre,
i m’oblido fins i tot d’allà on estic,
i m’amago per la nit al dolç refugi
que m’he fet sota el coixí.

Quina sort aquesta nit il·luminada
i capitans valents i forts com ara tu
que al timó d’aquesta lluna que va a vela
dóna veu a la sirena
quan del port ha de salpar.

Que petita la barqueta de la Lluna
quan un vell amor està en dificultats,
però un vaixell, que solitari ja navega
per un mar curull d’estrelles,
aviat arribarà
i tot sol, vindrà de lluny a retrobar-me,
a buscar-me d’amagades, perquè tu no avises mai.
Versión de Joan Isaac
Idiomas

Comentarios

Adaptació: Joan Isaac

Esta canción aparece en la discografía de
LO + LEÍDO
1.
«Pasión Almodóvar»: A su medida y a su manera
[08/06/2026] por Carles Gracia Escarp

Pasión Vega presenta en concierto su nuevo disco Pasión Almodóvar con una selección de canciones que forman parte del universo cinematográfico del director manchego Pedro Almodóvar.

2.
Una ventana para Javier Pelayo
[15/06/2026] por Carles Gracia Escarp

Abril de 2026. Una visita a Cuenca. La ciudad alta parece casi inalcanzable pero se va abriendo al paso del caminante y se descubre a pinceladas, se avanza lentamente con atención a los detalles, te va envolviendo su generosa ofrenda de ocres, una esencia dulce de calles antiguas, escenario de historias de vida que fueron y van arriba y abajo. Cuenca, refugio de miradas eternas que en sus horizontes van quedando guardadas, también en nuestra memoria. Cuenca, la de la piel quebrada por hoces y ríos, la que celebró en el siglo XX su poeta Federico Muelas, la que envejece y revive en el XXI y cada día.

3.
«Azimut», pura artesanía
[08/06/2026] por Lluís Marrasé Meler

No es fácil sobresalir entre la vorágine de propuestas que luchan por conquistar un espacio en el disputado hábitat sonoro. Muy lejos de esa competición se encuentra Azimut, el nuevo trabajo de Joan Isaac junto a Eduard Iniesta, que se instala en otro ecosistema creativo.

4.
Montse Castellà: «Groenlàndia es una celebración de la vida y de treinta años de oficio»
[23/06/2026] por Xavier Pintanel

La cantautora de Tortosa repasa el significado de su nuevo triple álbum, explica el simbolismo de Groenlàndia, reivindica el papel del BarnaSants en su trayectoria y recuerda el concierto con el que clausuró la 31ª edición del festival junto a la Banda de Música de La Sénia.

5.
«Mig segle vora el drac», la historia de Falsterbo
[18/06/2026] por Xavier Pintanel

El nuevo libro Mig segle vora el drac. Una història del grup Falsterbo de Miquel-Lluís Muntané reconstruye más de medio siglo de trayectoria de Falsterbo, uno de los grupos fundamentales —y el más longevo— de la Nova Cançó, y, a través de su historia, recupera una parte esencial de la memoria musical y social de Cataluña.