El temps se'n va
i oblidem el color de les veus i dels ulls
quan el cor, ja vençut, no vol anar més lluny
a buscar amor, perquè no cal; i ja està bé!
El temps se'n va, és amb el temps que tot se'n va,
com l'amor ja perdut dessota un cel molt gris
d'un capvespre plujós, i més tard entrevist entre paraules,
o el somrís d'un altre amor
que busca, extenuant, el que doni la nit.
Tot, amb el temps, es va esvaint.
El temps se'n va, és amb el temps que tot se'n va,
fins i tot el millor dels records més amargs,
perdut entre el brogit d'algun supermercat,
al cap al tard, quan la tendresa, qui sap on va!
El temps se'n va, és amb el temps que tot se'n va:
els qui fèiem malalts per la grip o pel fred,
a qui havíem ofert anells i braçalets,
per qui hauríem venut el cos per quasi res,
per qui ens arrossegàvem com s'arrossega un gos.
Però, amb el temps, tot va millor!
El temps se'n va, és amb el temps que tot se'n va:
la passió i el desig, la tendresa i la veu
dels qui ens deien fluixet, senzillament humils,
no arribis tard, abriga't bé, no passis fred.
El temps se'n va, és amb el temps que tot se'n va,
i empallidim, caiguts com un cavall ferit, i ens sentim abatuts,
humiliats, traïts, en la fredor d'un llit que ha deparat l'atzar,
i ens sentim desolats per tots els anys perduts...
Llavors, al cap del temps, és amb el temps que no estimem.
Adaptació: Josep Tero
La cantante mallorquina ofreció en el Palau de la Música de Barcelona, dentro del festival Guitar Bcn, un concierto de intensidad creciente en el que L’aigua no cansa, su nuevo disco, se convirtió en el auténtico centro del repertorio. Arropada por una banda de músicos extraordinaria, Maria del Mar Bonet volvió a demostrar que, cerca de cumplir sesenta años sobre los escenarios y los ochenta de vida, sigue instalada en un momento creativo y vocal fuera de lo común.
En Barcelona tenemos la suerte de poder disfrutar de una cada vez más numerosa comunidad de artistas argentinos que habitan la ciudad y que enriquecen nuestra vida cultural. Con pocos días de diferencia tres de ellos han presentado sus respectivos trabajos discográficos en diversos espacios: en una librería abierta a la música, en la sede de un extraordinario refugio asociativo de Sants y en el auditorio de una biblioteca histórica.
La última edición del BarnaSants, la primera dirigida por Marçal Girbau, ha reducido un 40% el número de conciertos pero ha aumentado un 33% la asistencia y la venta de entradas. Girbau, que ha valorado positivamente esta 31 edición en la rueda de prensa celebrada hoy en Barcelona, ha apostado por menos fechas, más peso artístico y producciones propias con recorrido. Y una vez más se ha reivindicado la creación del Ateneu de la Cançó.
El veracruzano Rafa Mesa, desde 2018 en su alter ego artístico Pehuenche, se presentó en formato quinteto en Barcelona dentro de su primera gira europea que le ha llevado a Londres, Copenhague, a varios escenarios de Barcelona y finalmente Madrid.