Contra qui, fins quan i per què (o Fins quan i per qui)

Per qui, fins quan i per què
contra qui, com i contra què
ja en tenim prou de violències.
Dens d'on vingueu, cap on aneu,
i sigueu i què vulgueu,
us demanem de fer silenci!

Per qui, com, quan i per què
ens cal sempre que estiguem
contra algú o alguna cosa.
Estem per un sol ponent,
damunt dels turons deserts,
i per les verdes aloses...
Car un infant que plora
aquí o enllà del mon
es un infant que plora.
Car un infant que mor
pel foc dels teus fusells
es un infant que mor.
Que n'és, d'abominable,
haver d'escollir sempre
entre dues innocències.
Que n'és, d'abominable,
tenir com a enemics
els jocs de l'adolescència.

Per qui, com, quan i per què,
contra qui, fins quan i per que,
haurem de perdre el gust de viure,
el gust de l'aigua, el gust del pa,
el gust del joc d'anar a parar
sota les voltes de la plaça.
Ser per no-res o quasi res,
per se amb vosaltres i poc mes,
per una rosa mig oberta,
pel sospir d'un acordió,
per un deixar-se en l'abandó
per un jardí que trem i s'obre.

I viure, viure apassionadament,
i combatre solament
amb els focs de la tendresa.
I així rics de disposició,
sols amb la pròpia veritat
posseir totes les riqueses.
No parlar mes de poesia,
no parlar mes de poesia,
deixant que visquin les flors salvatges.

Contra qui o bé contra què,
per qui, fins quan i per què,
per retrobar el gust de viure,
el gust de l'aigua, el gust del pas,
el gust pel joc d'anar a parar
sota les voltes de la plaça.
I contra res, contra ningú,
contra ningú i contra res,
per una rosa entreoberta,
per sospir d'un acordió,
per un deixar-se en l'abandó,
per un jardí que trem amb l'aire...