La mala reputació
Al meu poble, i no és pretensió,
tinc molt mala reputació.
Obri el bec o em quedi callat,
em miren com a un empestat.
Tanmateix, no faig cap barrabassada
tot fent la viu-viu lluny de la gentada.
P’rò els decents no poden sofrir
qui no segueix el seu camí.
Tothom diu penjaments de mi
—llevat dels muts—, és clar que sí!
Quan passegen una estanquera
i una cabra li va al darrere,
més m’estimo quedar-me al llit,
no és cosa meva aquest brogit.
Penso que a ningú li faig la punyeta
si em nego a escoltar el timbal i la corneta.
P’rò els decents no poden sofrir
qui no segueix el seu camí.
Tots m’assenyalen amb el dit
—llevat dels mancs— de dia i nit.
Quan veig un xoriço empaitat
per un burgès gras i suat,
faig una traveta eficaç
i es fot de cap el senyoràs.
Tanmateix, em sembla que hi ha pitjors bromes
Que deixar fugir un lladregot de pomes.
P’rò els decents no poden sofrir
qui no segueix el seu camí.
Tothom se’m vol llançar al damunt
llevat dels coixos i algun difunt.
No em cal ser bruixot o endeví
per a intuir la meva fi.
Trobaran una corda barata
i me’n faran una corbata.
Penso que no vaig contra cap axioma
seguint una ruta que no porta a Roma.
P’rò els decents no poden sofrir
qui no segueix el seu camí.
Tots em veuran gronxant-me al vent
llevat dels cecs, és evident!
Versió d'Eva Dénia
Adaptació de Vicent Sanchis
Sense tindre cap pretensió
tinc molt mala reputació,
només per fer el que jo vull
la gent em mira de reüll.
No voldria jo causar cap molèstia
fent el meu camí amb discreció i modèstia.
No, a la gent no li agrada que
cadascú tinga el seu parer.
No, a la gent no li agrada que
cadascú tinga el seu parer.
Tots em critiquen, sense més,
llevat dels muts, que no diuen res.
A mi la festa nacional
em dóna exactament igual,
pot dir missa cada partit,
la meua pàtria és el meu llit.
Jo no vull ser cap revolucionari
per haver triat el camí contrari.
No, a la gent no li agrada que
cadascú tinga el seu parer.
No, a la gent no li agrada que
cadascú tinga el seu parer.
Tothom em mira malament
llevat dels cegos, és evident.
Corre un carterista primet
perseguit per un senyoret,
la traveta faig al peix gros
i per terra cau el seu cos.
Jo no pense que siga cap desastre
indultar al lladre que furta a un altre.
No, a la gent no li agrada que
cadascú tinga el seu parer.
No, a la gent no li agrada que
cadascú tinga el seu parer.
Darrere meu tots correran
llevat dels coixos, que no podran.
No caldrà llegir el tarot
per saber com acaba tot,
al carrer ja s'escolta el crit
Desfem-nos d'eixe malparit!
Jo no vull ser cap revolucionari
Per haver triat el camí contrari.
No, a la gent no li agrada que
cadascú tinga el seu parer.
No, a la gent no li agrada que
cadascú tinga el seu parer.
Tots em voldran vore penjat
llevat dels cegos, quina obvietat.
La cantautora mexicana Natalia Lafourcade actuó en solitario ayer domingo en el Liceu de Barcelona en el marco del Suite Festival, en un concierto cargado de emoción radical, depuración estilística, mestizaje sonoro, dramaturgia íntima y canción de autor en estado puro. Sílvia Pérez Cruz fue su invitada en sensible abrazo musical.
La exposición Cómo diseñar una revolución: La vía chilena al diseño, que podrá verse en el Disseny Hub Barcelona del 2 de julio al 16 de noviembre de 2025, recupera a través de 250 piezas —incluyendo las portadas de discos de la Nueva Canción Chilena— el papel fundamental del diseño gráfico e industrial en el proyecto de transformación social impulsado por Salvador Allende.
El 22 de julio, más de una docena de artistas se reunirán en Barcelona para rendir tributo a Dioptria, la obra más emblemática de Pau Riba y una de las más referenciales para la Nova Canço. Con la implicación de sus hijos; De Mortimers, la banda que lo acompaño los últimos 20; y nombres como Maria del Mar Bonet, Roger Mas, Pascal Comelade, Oriol Tramvia o Rita Payés; el concierto se plantea como una celebración única de su legado.
El periodista e investigador cubano Humberto Manduley presenta La memoria girando en la luz: Santiago Feliú en mis recuerdos, un libro que rescata la figura del trovador cubano desde la memoria personal, recorriendo su obra, sus influencias y su lugar en la canción de autor contemporánea.
Camila Guevara, joven artista cubana de 24 años nieta de Pablo Milanés y del Che Guevara, ha iniciado su carrera musical con el disco Dame flores, tras un año marcado por la pérdida de su madre, su abuelo y su padre, Camilo Guevara. A pesar del dolor, su voz y su música la han sostenido, componiendo desde emociones intensas y personales.