Ikusten duzu goizean
lluent, entre quatre roures, amb un gosset blanc al portal
i una petita font al costat? Allà visc jo, tranquil·lament.
Tot i que no sigui un palau, estimo la meva casa natal, escollida pels meus avantpassats.
Fora de casa em trobo com si estigués perdut.
Com que allà sóc nascut allà deixaré aquest món si no perdo el seny.
Tinc a casa les meves pròpies agullades, aixades, arades, jous i corretges.
De moment em sobra, per totes bandes, gra de l'any passat.
No ens morirem de gana, si aquest any és igual de bo.
Tres vaques pasturen al prat ple de llet el braguer amb les seves vedelles i vedells.
Hi ha dos bous de cara blanca i llom negre, amb grans banyes, marrans, tendres xais,
cabres i ovelles; tots ells són meus.
No hi ha al món cap home, ni príncep ni rei, més feliç que jo. Tinc una dona,
un fill, una filla, per altra banda bona salut, i a més a més
suficients béns. Què més puc demanar?
Començo la meva tasca al matí però quan arriba la nit sóc amo de la taula.
Quan em vaig casar amb la meva dona vaig aconseguir una bona cristiana.
En dies d'abstinència, no posarà a l'olla cap os de porc, ni tan sols per descuit.
En Pere és el meu fill, molt espavilat per la seva joventut.
Molt d'hora porta el ramat a les seves pastures. Si segueix els
meus passos, com sembla que farà, no perdrà la hisenda.
La meva filla Caterina, que té onze anys, s'assembla a sa mare.
Té els mateixos ulls, semblen el fons del cel blau. Crec que amb el
temps, pel que veig, es convertirà en una bona dona.
En viure sobradament, no devem a la terra deixar afamat al company.
La necessitat mai truca a la porta de casa nostra, excepte en el cas que disposem
un bon banquet i hi hagi un lloc al nostre costat.
La meva esposa Maria, és una dona treballadora, no gaire corpulenta.
Amb un somriure aconsegueixo a casa tot el que vull.
Demano la gràcia d'acabar la meva vida tal com la vaig començar.
Elizamburu de Sara, Lapuri, del segle XIX. Per molts, el poeta popular basc més gran. Si existeix la vida agrícola feliç, si pot existir, difícilment podrem cantar-la de manera més bella. Si fos impossible, ja tenim com enyorar la seva possibilitat de manera commovedora.
La cantautora mexicana Natalia Lafourcade actuó en solitario ayer domingo en el Liceu de Barcelona en el marco del Suite Festival, en un concierto cargado de emoción radical, depuración estilística, mestizaje sonoro, dramaturgia íntima y canción de autor en estado puro. Sílvia Pérez Cruz fue su invitada en sensible abrazo musical.
La exposición Cómo diseñar una revolución: La vía chilena al diseño, que podrá verse en el Disseny Hub Barcelona del 2 de julio al 16 de noviembre de 2025, recupera a través de 250 piezas —incluyendo las portadas de discos de la Nueva Canción Chilena— el papel fundamental del diseño gráfico e industrial en el proyecto de transformación social impulsado por Salvador Allende.
El 22 de julio, más de una docena de artistas se reunirán en Barcelona para rendir tributo a Dioptria, la obra más emblemática de Pau Riba y una de las más referenciales para la Nova Canço. Con la implicación de sus hijos; De Mortimers, la banda que lo acompaño los últimos 20; y nombres como Maria del Mar Bonet, Roger Mas, Pascal Comelade, Oriol Tramvia o Rita Payés; el concierto se plantea como una celebración única de su legado.
El periodista e investigador cubano Humberto Manduley presenta La memoria girando en la luz: Santiago Feliú en mis recuerdos, un libro que rescata la figura del trovador cubano desde la memoria personal, recorriendo su obra, sus influencias y su lugar en la canción de autor contemporánea.
Camila Guevara, joven artista cubana de 24 años nieta de Pablo Milanés y del Che Guevara, ha iniciado su carrera musical con el disco Dame flores, tras un año marcado por la pérdida de su madre, su abuelo y su padre, Camilo Guevara. A pesar del dolor, su voz y su música la han sostenido, componiendo desde emociones intensas y personales.