Ikusten duzu goizean
lluent, entre quatre roures, amb un gosset blanc al portal
i una petita font al costat? Allà visc jo, tranquil·lament.
Tot i que no sigui un palau, estimo la meva casa natal, escollida pels meus avantpassats.
Fora de casa em trobo com si estigués perdut.
Com que allà sóc nascut allà deixaré aquest món si no perdo el seny.
Tinc a casa les meves pròpies agullades, aixades, arades, jous i corretges.
De moment em sobra, per totes bandes, gra de l'any passat.
No ens morirem de gana, si aquest any és igual de bo.
Tres vaques pasturen al prat ple de llet el braguer amb les seves vedelles i vedells.
Hi ha dos bous de cara blanca i llom negre, amb grans banyes, marrans, tendres xais,
cabres i ovelles; tots ells són meus.
No hi ha al món cap home, ni príncep ni rei, més feliç que jo. Tinc una dona,
un fill, una filla, per altra banda bona salut, i a més a més
suficients béns. Què més puc demanar?
Començo la meva tasca al matí però quan arriba la nit sóc amo de la taula.
Quan em vaig casar amb la meva dona vaig aconseguir una bona cristiana.
En dies d'abstinència, no posarà a l'olla cap os de porc, ni tan sols per descuit.
En Pere és el meu fill, molt espavilat per la seva joventut.
Molt d'hora porta el ramat a les seves pastures. Si segueix els
meus passos, com sembla que farà, no perdrà la hisenda.
La meva filla Caterina, que té onze anys, s'assembla a sa mare.
Té els mateixos ulls, semblen el fons del cel blau. Crec que amb el
temps, pel que veig, es convertirà en una bona dona.
En viure sobradament, no devem a la terra deixar afamat al company.
La necessitat mai truca a la porta de casa nostra, excepte en el cas que disposem
un bon banquet i hi hagi un lloc al nostre costat.
La meva esposa Maria, és una dona treballadora, no gaire corpulenta.
Amb un somriure aconsegueixo a casa tot el que vull.
Demano la gràcia d'acabar la meva vida tal com la vaig començar.
Elizamburu de Sara, Lapuri, del segle XIX. Per molts, el poeta popular basc més gran. Si existeix la vida agrícola feliç, si pot existir, difícilment podrem cantar-la de manera més bella. Si fos impossible, ja tenim com enyorar la seva possibilitat de manera commovedora.
La cantante mallorquina ofreció en el Palau de la Música de Barcelona, dentro del festival Guitar Bcn, un concierto de intensidad creciente en el que L’aigua no cansa, su nuevo disco, se convirtió en el auténtico centro del repertorio. Arropada por una banda de músicos extraordinaria, Maria del Mar Bonet volvió a demostrar que, cerca de cumplir sesenta años sobre los escenarios y los ochenta de vida, sigue instalada en un momento creativo y vocal fuera de lo común.
En Barcelona tenemos la suerte de poder disfrutar de una cada vez más numerosa comunidad de artistas argentinos que habitan la ciudad y que enriquecen nuestra vida cultural. Con pocos días de diferencia tres de ellos han presentado sus respectivos trabajos discográficos en diversos espacios: en una librería abierta a la música, en la sede de un extraordinario refugio asociativo de Sants y en el auditorio de una biblioteca histórica.
La última edición del BarnaSants, la primera dirigida por Marçal Girbau, ha reducido un 40% el número de conciertos pero ha aumentado un 33% la asistencia y la venta de entradas. Girbau, que ha valorado positivamente esta 31 edición en la rueda de prensa celebrada hoy en Barcelona, ha apostado por menos fechas, más peso artístico y producciones propias con recorrido. Y una vez más se ha reivindicado la creación del Ateneu de la Cançó.
El veracruzano Rafa Mesa, desde 2018 en su alter ego artístico Pehuenche, se presentó en formato quinteto en Barcelona dentro de su primera gira europea que le ha llevado a Londres, Copenhague, a varios escenarios de Barcelona y finalmente Madrid.