Indocència


En veure la figura rossa i prima
pujar dalt la tarima
així que sona el timbre de la classe,
ell sent a la carcassa
a l’avançada un xic d’esgarrifança
pensant que ella, inclinant-se,
per preguntar què toca per demà,
sens dubte fregarà
(com qui no vol, és clar, accidentalment)
un pit adolescent
contra el seu braç de trenta anys repicats.
Llavors, il·luminats,
aquells ullets de múrria el miraran
(alguns hi llegiran
un pèl d’ingenuïtat ; d’altres, l’esclat
de la procacitat.)
I en plantejar peròs sobre el banal
Sintagma Nominal,
amb una veu semblant a una sageta
que apunta a la bragueta,
el seu esguard de flames farà via,
vessant com cada dia
del mut missatge, gens subliminal :
 « No acceptes un regal ? »

Hereu del maig heroic i un xic pansit
de l’any seixanta-vuit,
un altre maig, abans d’acabar el COU,
va fer el seixanta-nou
amb una militant d’extrema esquerra
que demanava guerra
i li parlava, entre clau i clau,
del Ché i d’un tal Grimau.
Quins temps aquells, viscuts en clau d’orgasme,
corrent davant la pasma,
Fent botifarra als déus i als militars,
nedant en tots els mars,
fent miques la família, i una estesa
de la moral burgesa,
i revifant el món amb l’esperó
de la imaginació !
No entén com ha arribat a estar collat
davant d’aquest ramat
de nanos conformistes i avorrits,
senils com vells pansits,
fent com si respectés les convencions,
posant als mots condons,
i havent de reprimir-se l’engonal
per por al codi penal.

De sobte ho decideix : per la sintaxi
arribarà a la praxi !
La còpula i el Complement Erecte
són el camí correcte
per ‘nar omplint amb històries infal·libles
els folis disponibles
d’un bloc que sols demana ser estrenat
per un autor inspirat.
D’allò que per ‘Salvat eren quimeres,
ell en farà tremperes,
tot assumint-se com a Pigmalió.
De fet, un professor
té el deure d’obrir els ulls cap a la vida
a aquella que, adormida,
espera el braç que l’ha d’arrossegar
amb força fins demà.
Potser això són excuses de vell verd,
p’rò ja em direu qui es perd
un xut de joventut en plena vena,
tot girant-s’hi d’esquena…
No acorraleu amb blasmes i sospites
el pobre mestretites,
que més d’un posaria els ous al foc
per ocupar el seu lloc !
Versión de Miquel Pujadó
Idiomas

Esta canción aparece en la discografía de
LO + LEÍDO
1.
Carmen Aciar: El gusto de reconocerse
[03/04/2024] por Carles Gracia Escarp

Desde los veintiún años la argentina Carmen Aciar es una barcelonesa más, llegó para descubrirse en su arte por las calles de Barcelona, sumando sus propias historias desde que llegó en ese agosto de 2022 para habitar esta ciudad en sus incertidumbres, sus composiciones ya conforman su primer disco Historias mías.

2.
Mayte Martín presentó «Tatuajes» en Sevilla
[03/04/2024] por María Gracia Correa

El jueves 14 de marzo Mayte Martín presentó en el Teatro de la Maestranza de Sevilla su nuevo espectáculo: Tatuajes. Se trata de una colección de joyas de grandes autores universales llevados magistralmente al territorio particular de la artista. Con este concierto y con el disco que lleva el mismo nombre, rinde homenaje a la canción de autor más global, a la que traspasa fronteras y conforma una parte primordial de la memoria sentimental de diferentes generaciones.