La pandèmia universal


1

És més devastador que l’èbola i la sida,
tan contagiós i democràtic com la grip.
Infatigable i malparit fora de mida,
s’ho enduu tot pel davant i mai no queda tip.

Esmunyedís com una serp, la seva astúcia
deixa en ridícul la guineu. És resistent:
al sol del Sàhara i al fred intens de Rússia,
i cap vacuna no l’engega a prendre vent.

És el temible virus de l’estupidesa,
una hidra de mil caps, un monstre esfereïdor,
una marea negra immensament estesa,
una gangrena que no admet amputació.

Tant li fan sexe, nacions, colors i classes,
infecta vells i infecta joves per igual.
I, fent-se seus els individus i les masses,
desencadena una pandèmia, una pandèmia universal.

2

L’estupidesa no exclou pas la intel·ligència:
la colonitza i l’erosiona des de dins,
i la deforma lentament, amb paciència,
i la utilitza per a aconseguir els seus fins.

També es disfressa tot sovint amb molt de traça
fins que l’acaben confonent amb la v’ritat
els pontificadors excàtedra, una raça
que eructa llocs comuns amb plena autoritat.

L’estupidesa pot també adoptar la forma
de tradicions i de creences, del Mercat
quan engoleix revoltes amb la boca enorme
i regurgita modes i banalitat.

D’ella en deriven prejudicis, fanatismes,
la gelosia –filla d’un orgull malalt-,
la crueltat, el culte al nombre, els dogmatismes,
tot el que activa una pandèmia, una pandèmia universal.

3

Ningú no en pot fugir, ningú no hi és immune.
Tots la tenim en un estat latent o actiu.
Se’ns pot manifestar avui, demà, o en una
setmana, o en vint anys, a l’hivern o a l’estiu.

Cal escoltar-nos quan parlem, i detectar-la
en una etapa embrionària. Poc després
ja serà tard, molt tard per intentar extirpar-la:
l’estúpid mai no reconeixerà que ho és.

La pots combatre i fer-li mal amb la ironia,
amb unes línies de Voltaire i, sobretot,
dubtant contínuament, qüestionant dia a dia
les teves conviccions i l’ús de cada mot.

Però la lluita durarà tota la vida,
i es fa difícil resistir fins al final
la temptació d’abandonar-te a l’envestida
i barrejar-te amb els qui escampen la pandèmia universal!

Versión de Miquel Pujadó
Idiomas

Esta canción aparece en la discografía de
LO + LEÍDO
1.
Carmen Aciar: El gusto de reconocerse
[03/04/2024] por Carles Gracia Escarp

Desde los veintiún años la argentina Carmen Aciar es una barcelonesa más, llegó para descubrirse en su arte por las calles de Barcelona, sumando sus propias historias desde que llegó en ese agosto de 2022 para habitar esta ciudad en sus incertidumbres, sus composiciones ya conforman su primer disco Historias mías.

2.
Mayte Martín presentó «Tatuajes» en Sevilla
[03/04/2024] por María Gracia Correa

El jueves 14 de marzo Mayte Martín presentó en el Teatro de la Maestranza de Sevilla su nuevo espectáculo: Tatuajes. Se trata de una colección de joyas de grandes autores universales llevados magistralmente al territorio particular de la artista. Con este concierto y con el disco que lleva el mismo nombre, rinde homenaje a la canción de autor más global, a la que traspasa fronteras y conforma una parte primordial de la memoria sentimental de diferentes generaciones.