Sense anomenar-la
com d’algú que ara t’estima o que t’enreda;
una noia que es desperta amb energia
uns matins on tot és festa i alegria.
Ella és qui, maltractada,
és ferida i assetjada;
ella és, quan es rebel·la,
qui fa vaga i va a la brega;
ella és qui, empresonada,
és traïda, abandonada;
i qui ens dóna afany de viure
i desitjos de seguir-la
molt més lluny, molt més lluny.
Parlo d’ella i és per retre-li homenatge.
Bella flor del mes de maig o fruit salvatge;
ben plantada, amb bones cames i atrevida,
sempre corre per on vol perquè és ben lliure.
Ella és qui, maltractada,
és ferida i assetjada;
ella és, quan es rebel·la,
qui fa vaga i va a la brega;
ella és qui, empresonada,
és traïda, abandonada;
i qui ens dóna afany de viure
i desitjos de seguir-la
molt més lluny, molt més lluny.
Sense dir-vos com es diu, us parlo d’ella;
estimada o rebutjada, mai t’enreda.
Si voleu que us la presenti finalment,
el seu nom és «revolució permanent».
Adaptació: Pelai Ribas
Desde los veintiún años la argentina Carmen Aciar es una barcelonesa más, llegó para descubrirse en su arte por las calles de Barcelona, sumando sus propias historias desde que llegó en ese agosto de 2022 para habitar esta ciudad en sus incertidumbres, sus composiciones ya conforman su primer disco Historias mías.
El jueves 14 de marzo Mayte Martín presentó en el Teatro de la Maestranza de Sevilla su nuevo espectáculo: Tatuajes. Se trata de una colección de joyas de grandes autores universales llevados magistralmente al territorio particular de la artista. Con este concierto y con el disco que lleva el mismo nombre, rinde homenaje a la canción de autor más global, a la que traspasa fronteras y conforma una parte primordial de la memoria sentimental de diferentes generaciones.