Per envellir demano poc
No vull el cel ni vull tot l'or,
Només sentir la primavera,
Com s'enfila i com s'enreda,
Per finestres i balcons,
Per les valls I pels turons.
Que s'acompleixen amb escreix,
Els somnis dels fills que he engendrat,
Que s'enamorin cada nit,
D'això que en diuen estar viu,
Mentre fan volar coloms,
Per les dreceres que han triat.
Si em permeteu demanaré,
No viure massa lluny del mar,
I poder abraçar-me a algun amic,
Si em venen ganes de plorar…
I alliberar-me si potser,
D'alguna culpabilitat,
Anar de la mà de la passió,
I no aprendre mai a calcular.
Que no s'esborrin els records,
De les dones que he estimat,
Que no s'esgoti aquest verí,
Que encara em fa escriure cançons.
Tot esperant que surti el sol,
Badant sorprès com un infant.
Que a la balança del meu temps,
Pesi molt menys la obscuritat,
Que la claror d'algun instant,
D'efímera felicitat.
Que he conegut de tant en tant,
Per envellir demano poc…
Si em permeteu demanaré,
Anar de farol amb el destí,
I d'amagades del doctor,
Fumar un Marlboro clandestí,
Obrir la porta complaent,
Si un dia em venen a buscar,
Fer l'equipatge més lleuger,
Per si m'ensenyen a volar.
Desde los veintiún años la argentina Carmen Aciar es una barcelonesa más, llegó para descubrirse en su arte por las calles de Barcelona, sumando sus propias historias desde que llegó en ese agosto de 2022 para habitar esta ciudad en sus incertidumbres, sus composiciones ya conforman su primer disco Historias mías.
El jueves 14 de marzo Mayte Martín presentó en el Teatro de la Maestranza de Sevilla su nuevo espectáculo: Tatuajes. Se trata de una colección de joyas de grandes autores universales llevados magistralmente al territorio particular de la artista. Con este concierto y con el disco que lleva el mismo nombre, rinde homenaje a la canción de autor más global, a la que traspasa fronteras y conforma una parte primordial de la memoria sentimental de diferentes generaciones.