Plora
i el seu plor omple les ombres,
pel carrer plora una dona
que no era dona fa un instant.
Sola,
des que va creuar una porta
oblidant-s'hi la penyora
que havia dut amb ella quinze anys.
Baixa
cap a casa
amb ullets de pobrissó
i els amaga
com si demanés perdó,
creu que qui la veu ja sap
el seu nom i el seu pecat.
Porta,
obert per mil petons prohibits,
porta un nou secret clavat al pit.
Però té un racó
perdut al cor
que no pateix,
que s'estremeix
de goig.
Pensa
l'advertència
amagada en un consell,
i en defensa
torna a allisar-se el cabell
als peus d'un aparador,
mig per dona, mig per por.
Pobra,
què poc que sembla córrer el temps
quan el llum d'un nou dubte s'encén.
Però té un racó
perdut al cor
que no pateix,
que s'estremeix
de goig.
(1973)
Desde los veintiún años la argentina Carmen Aciar es una barcelonesa más, llegó para descubrirse en su arte por las calles de Barcelona, sumando sus propias historias desde que llegó en ese agosto de 2022 para habitar esta ciudad en sus incertidumbres, sus composiciones ya conforman su primer disco Historias mías.
El jueves 14 de marzo Mayte Martín presentó en el Teatro de la Maestranza de Sevilla su nuevo espectáculo: Tatuajes. Se trata de una colección de joyas de grandes autores universales llevados magistralmente al territorio particular de la artista. Con este concierto y con el disco que lleva el mismo nombre, rinde homenaje a la canción de autor más global, a la que traspasa fronteras y conforma una parte primordial de la memoria sentimental de diferentes generaciones.