El quarto dels trastos
als vestidets de la nena,
hi han restaurants de
per les bigues i entre els mobles,
i de tan en tan un raig de lluna,
es farta de dormir fora
i entra dins la .
I el mocador blanc de seda
s'arrossega pel terra
s'espolsa les píndoles
i mocades del cos
ningú sona el seu plor
ningú moca els seus mocs
i el mocador es pregunta:
coneixeré l'amor?
que he passat per la vida
he passat per la història
sense pena ni glòria.
El silenci de l'espelma
follant-se l'espalmatòria
l'armari del dormitori
que en sap d'amor i d'odi
i de tan en tan una oreneta
entre per un forat del sostre
pon un ou al niu i vola...
vola...
una família d'orenetes
n’ha emigrat a la .
Una palangana de llauna
està en un racó arraconada
ja cap cul no se li acosta
cap s'hi perfuma
cap peu cansat s’hi remulla
palangana estàs parada
És el progrés, serà el xampú
la mort del sabó en pastilla
sobre d'ella la desgràcia
cau en l'oblit dels que ara es renten
en dutxes brillants i blanques.
Hi ha una ràdio en blanc i negre
somiant ser tele en colors
també hi ha un quadre d'un bodegó
el temps li ha podrit les fruits
per cert, parlant de temps
hi ha un vell rellotge
sonarà la última hora,
serà tard o serà d'hora?
Sobre un bagul un retrato
color sípia d'un
és l'avi de la família
soldat de cavalleria
morí sent heroi de guerra
però emmarcat dins aquest quadro
a aquesta foto
aquí captiu a mi em fas pena
com t'ho has fet per caure tan baix
com a únic record un retrato
avi, tu també ets un trasto....
Hi ha una dissecada
crucificada a una branca
hi ha els crits d'una ratonera:
vull sang, vull destrossar rates
i de tant en tant un fil de vida,
la iaia de la família
puja a una visita,
obre una calaixera,
es posa un vestit de núvia
i balla...
vestida de núvia balla...
i una nina li té .
Sento el lament del clarinet
mort el seu clarinetista
música d'aigua de pluja
baixant per la ,
lacònica
sí silenciosa la pols vola
mansament vestint els trastos
i de tant en tant se senten
com borden els amos
allà a baix tenen senyors,
els amos viuen a sota....
Tenen culpa algunes coses
de tenir els amos que tenen
tenen culpa algunes coses
de ser objectes de ser trastos
trastos...
els del quarto dels trastos....
Joan Manuel Serrat acompañará a Jofre Bardagí en la puesta de largo de Jofre Bardagí interpreta Serrat, un proyecto que revisita el cancionero de Serrat desde una mirada contemporánea y profundamente personal, y que conecta memoria familiar, legado musical y presente creativo.
El catalán Raül Refree y la gallega Aida Tarrío, con su proyecto Gala i Ovidio, presentaron en el BarnaSants su álbum conjunto Un final que parece un principio, en una noche definida como una "hermandad galaico-catalana" por el director del ciclo, Marçal Girbau, que inauguró además el espacio Dopo BarnaSants.
Tras dos años de silencio discográfico, la banda valenciana El Diluvi regresa con Cantem per tu (Cantamos por ti), una canción que reivindica la tradición, la cultura y la memoria compartida como motores de futuro. No se trata de un retorno al uso: es la reaparición de una voz que, en realidad, nunca se apagó, y que vuelve a alzarse desde lo colectivo, lo popular y lo comprometido.
El cantautor malagueño El Kanka presenta diez nuevas canciones en las que vuelve a convertir lo cotidiano en materia poética, con un sonido más rico y bailable, y anuncia una gira que se extenderá hasta finales de 2027
Pedro Pastor y su banda Los Locos Descalzos celebran diez años recorriendo escenarios de todo el mundo con un álbum conmemorativo cuidadosamente producido.