El quarto dels trastos
als vestidets de la nena,
hi han restaurants de
per les bigues i entre els mobles,
i de tan en tan un raig de lluna,
es farta de dormir fora
i entra dins la .
I el mocador blanc de seda
s'arrossega pel terra
s'espolsa les píndoles
i mocades del cos
ningú sona el seu plor
ningú moca els seus mocs
i el mocador es pregunta:
coneixeré l'amor?
que he passat per la vida
he passat per la història
sense pena ni glòria.
El silenci de l'espelma
follant-se l'espalmatòria
l'armari del dormitori
que en sap d'amor i d'odi
i de tan en tan una oreneta
entre per un forat del sostre
pon un ou al niu i vola...
vola...
una família d'orenetes
n’ha emigrat a la .
Una palangana de llauna
està en un racó arraconada
ja cap cul no se li acosta
cap s'hi perfuma
cap peu cansat s’hi remulla
palangana estàs parada
És el progrés, serà el xampú
la mort del sabó en pastilla
sobre d'ella la desgràcia
cau en l'oblit dels que ara es renten
en dutxes brillants i blanques.
Hi ha una ràdio en blanc i negre
somiant ser tele en colors
també hi ha un quadre d'un bodegó
el temps li ha podrit les fruits
per cert, parlant de temps
hi ha un vell rellotge
sonarà la última hora,
serà tard o serà d'hora?
Sobre un bagul un retrato
color sípia d'un
és l'avi de la família
soldat de cavalleria
morí sent heroi de guerra
però emmarcat dins aquest quadro
a aquesta foto
aquí captiu a mi em fas pena
com t'ho has fet per caure tan baix
com a únic record un retrato
avi, tu també ets un trasto....
Hi ha una dissecada
crucificada a una branca
hi ha els crits d'una ratonera:
vull sang, vull destrossar rates
i de tant en tant un fil de vida,
la iaia de la família
puja a una visita,
obre una calaixera,
es posa un vestit de núvia
i balla...
vestida de núvia balla...
i una nina li té .
Sento el lament del clarinet
mort el seu clarinetista
música d'aigua de pluja
baixant per la ,
lacònica
sí silenciosa la pols vola
mansament vestint els trastos
i de tant en tant se senten
com borden els amos
allà a baix tenen senyors,
els amos viuen a sota....
Tenen culpa algunes coses
de tenir els amos que tenen
tenen culpa algunes coses
de ser objectes de ser trastos
trastos...
els del quarto dels trastos....
La cantautora mexicana Natalia Lafourcade actuó en solitario ayer domingo en el Liceu de Barcelona en el marco del Suite Festival, en un concierto cargado de emoción radical, depuración estilística, mestizaje sonoro, dramaturgia íntima y canción de autor en estado puro. Sílvia Pérez Cruz fue su invitada en sensible abrazo musical.
El 22 de julio, más de una docena de artistas se reunirán en Barcelona para rendir tributo a Dioptria, la obra más emblemática de Pau Riba y una de las más referenciales para la Nova Canço. Con la implicación de sus hijos; De Mortimers, la banda que lo acompaño los últimos 20; y nombres como Maria del Mar Bonet, Roger Mas, Pascal Comelade, Oriol Tramvia o Rita Payés; el concierto se plantea como una celebración única de su legado.
El periodista e investigador cubano Humberto Manduley presenta La memoria girando en la luz: Santiago Feliú en mis recuerdos, un libro que rescata la figura del trovador cubano desde la memoria personal, recorriendo su obra, sus influencias y su lugar en la canción de autor contemporánea.
Camila Guevara, joven artista cubana de 24 años nieta de Pablo Milanés y del Che Guevara, ha iniciado su carrera musical con el disco Dame flores, tras un año marcado por la pérdida de su madre, su abuelo y su padre, Camilo Guevara. A pesar del dolor, su voz y su música la han sostenido, componiendo desde emociones intensas y personales.
Con nuevas mezclas de Steven Wilson y el concierto completo en el Carnegie Hall de 1970, Still Living in the Past amplía el histórico recopilatorio de Jethro Tull y ofrece una inmersión exhaustiva en su primera etapa, entre el blues, el folk y el rock progresivo.