El capellà del poble


En un raconet del quarto
sobre un rústic llit de fusta
sota un místic raig de lluna
jeu el cos d’un home sant.

És el capellà del poble
el pastor de la parròquia
un home de vida sana
casta pura austera humil.

Però ha sigut la malaltia
un càncer que no perdona
ni en aquells que en aquest món
mai no han fet mal a ningú.

Cony pobre home no fumava ni bevia
mai no havia dit ni un taco
sempre amb cara de recato
tan absort amb la collita de fidels.

Però ara sent una nostàlgia
de lo que no va conèixer
d’una nit boja i lleugera
amb una mujer fatal.

O un destape de sotana
que fes la vida mundana
una mica més amena
i amb més polvos
molt més morbo
i més passió.

Quan es posa a repassar la biografia
és insulsa i avorrida
és un badall que camina
dintre un claustre solitari
fred i fosc.

Però és que
un home abans de morir
ja no cal que dissimuli
i ell s’aixeca del seu llit
i ell s’arrastra
i amb prou feines
puja al púlpit.

I ara ja no hi ha qui el pari
es descorda la sotana
reivindica el seu orgasme
i maleeix el seu destí.

I no ha perdut la compostura
però l’audiència està sorpresa
ningú es pensava que el cura
tingués un pollot així.

Cony quin nabo té el gitano
quina bèstia
ui! quin mal gust desperdiciar-lo
tal miracle entre les cames
es mereix amb tota pompa
un monument.

No és estrany que les senyores
se’l mirin tan admirades
però ja és tard no hi ha manera
ara és ara, i el mossèn
s’està morint.

Ell sap que no està per trotes
que el temps perdut mai no torna
es desmaia cau al terra
i expira els últims sorolls.

Aquí s’acaba el que es donava
queda el cos fora del mapa
l’esperit va de viatge
pels camins de l’altre món
mai no es pot tenir tot.
Versión de Albert Pla
Idiomas

Esta canción aparece en la discografía de
LO + LEÍDO
1.
Magalí Sare, la otra Rosalía
[30/04/2026] por Xavier Pintanel

La cantante, flautista y compositora catalana Magalí Sare presenta Descasada, un trabajo entre la investigación antropológica y la libertad musical. Sare se sitúa en una escena de mujeres altamente formadas que han redefinido la canción de autor contemporánea.

2.
Manu Estrach, Sandra Rehder y Carmen Aciar: Voces argentinas en Barcelona
[16/05/2026] por Carles Gracia Escarp

En Barcelona tenemos la suerte de poder disfrutar de una cada vez más numerosa comunidad de artistas argentinos que habitan la ciudad y que enriquecen nuestra vida cultural. Con pocos días de diferencia tres de ellos han presentado sus respectivos trabajos discográficos en diversos espacios: en una librería abierta a la música, en la sede de un extraordinario refugio asociativo de Sants y en el auditorio de una biblioteca histórica.

3.
La 31ª edición del ciclo BarnaSants crece en un 33% de público
[08/05/2026] por Xavier Pintanel

La última edición del BarnaSants, la primera dirigida por Marçal Girbau, ha reducido un 40% el número de conciertos pero ha aumentado un 33% la asistencia y la venta de entradas. Girbau, que ha valorado positivamente esta 31 edición en la rueda de prensa celebrada hoy en Barcelona, ha apostado por menos fechas, más peso artístico y producciones propias con recorrido. Y una vez más se ha reivindicado la creación del Ateneu de la Cançó.