El capellà del poble
sobre un rústic llit de fusta
sota un místic raig de lluna
jeu el cos d’un home sant.
És el capellà del poble
el pastor de la parròquia
un home de vida sana
casta pura austera humil.
Però ha la malaltia
un càncer que no perdona
ni en aquells que en aquest món
mai no han fet mal a ningú.
Cony pobre home no fumava ni bevia
mai no havia dit ni un taco
sempre amb cara de
tan absort amb la collita de fidels.
Però ara sent una nostàlgia
de lo que no va conèixer
d’una nit boja i lleugera
amb una .
O un de sotana
que fes la vida mundana
una mica més amena
i amb més
molt més morbo
i més passió.
Quan es posa a repassar la biografia
és insulsa i avorrida
és un badall que camina
dintre un claustre solitari
fred i fosc.
Però és que
un home abans de morir
ja no cal que dissimuli
i ell s’aixeca del seu llit
i ell s’arrastra
i amb prou feines
puja al púlpit.
I ara ja no hi ha qui el pari
es descorda la sotana
reivindica el seu orgasme
i maleeix el seu destí.
I no ha perdut la
però l’audiència està sorpresa
ningú es pensava que el cura
tingués un així.
Cony quin té el gitano
quina bèstia
ui! quin mal gust
tal miracle entre les cames
es mereix amb tota pompa
un monument.
No és estrany que les senyores
se’l mirin tan admirades
però ja és tard no hi ha manera
ara és ara, i el mossèn
s’està morint.
Ell sap que no està per trotes
que el temps perdut mai no torna
es desmaia cau al terra
i expira els últims sorolls.
Aquí s’acaba el que es donava
queda el cos fora del mapa
l’esperit va de viatge
pels camins de l’altre món
mai no es pot tenir tot.
La película documental dedicada a Fito Páez propone un recorrido íntimo y en primera persona por más de cuatro décadas de vida y trayectoria artística del músico argentino. Dirigida por Matías Gueilburt y construida a partir de más de un año de seguimiento, material de archivo inédito, actuaciones y conversaciones personales, la producción se estrenará mundialmente el 3 de septiembre en Netflix.
El cantautor español Pedro Pastor ha tenido que suspender los conciertos que tenía programados durante agosto en Estados Unidos después de que no le haya sido concedido el visado de trabajo.
Las plataformas digitales democratizaron el acceso a la música y multiplicaron las posibilidades de publicación para miles de artistas. Sin embargo, dos décadas después de su irrupción, el mercado parece avanzar hacia una dirección inesperada: los éxitos son cada vez más locales, los algoritmos refuerzan las fronteras culturales y, salvo los artistas mainstream, resulta cada vez más difícil descubrir en nuestros escenarios a músicos procedentes de otros países, especialmente cuando deben cruzar un océano.
El cantautor, escritor e intelectual italiano Francesco Guccini, autor de canciones fundamentales como Auschwitz, La locomotiva (La locomotora) o L’avvelenata (La envenenada), ha fallecido a los 86 años. Durante cerca de medio siglo, Guccini construyó una obra estrechamente vinculada a la memoria, la historia, el compromiso social, la literatura y una particular manera de observar las relaciones humanas y el paso del tiempo.