El grumet
té un gos que es diu Soci i li fa de coixí.
Quan la nit tanca el negoci, li diu: "Vinga Soci, que anem a dormir".
De matalàs, una xarxa, una vela, el cobrellit,
un altre dia que passa per al grumet més petit.
Fins que a la finestra el primer raig de sol
escampa la llum que desprèn el nou jorn,
veient com al moll ja es belluga tothom,
acomiada la son i fa fora la mandra.
La gorra calada, els guants foradats,
les betes cordades, els peus congelats,
els ulls tan immensos que hi caben dos mars,
va jugant a ser un drac que treu fum per la boca.
Dintre de la llotja li diu un patró
si vol enrolar-se per ser pescador.
Va ser-ho el seu pare, un esquerp mariner,
que va marxar un dia i no tornà mai més.
Deu homes i aquell minyó marxen vers l'horitzó
cavalcant per les aigües,
i el mar que sembla planer es plega com un paper
quan hi esbosses els aires.
La lluna corre que vola, reina en un eixam d'estels,
quan la matinada es cola, que a prop és el mar del cel.
Tothom es prepara i ja van a calar,
veu l'art com s'enfonsa i els llums fan pujar
els peixos curiosos queden atrapats
i s'escampen rebels per tota la coberta.
Amb la boca oberta i amb les mans al cap,
la pell de gallina i el cor inundat
per un serpentí que li volta pel cos
quan amb els pescadors omplen coves i caixes.
Els homes li diuen que és un talismà,
mentides piadoses que sap esquivar.
Però sent que per dintre l'infant va creixent
llançant per la borda tots els patiments.
A la llunyania, el Soci bordant,
dofins que els escorten, gavines planant,
onades que fugen i es van endreçant
als racons més tranquils del fons de la badia.
Collat a la proa com un mascaró,
el nano es fa veure però està mort de son,
van a la subhasta i després el patró
posarà en un sarró deu o dotze monedes.
I amb la confidència travessa mig port,
se'n va a la barraca i amaga el tresor.
Vençut per la brega cau estabornit,
pel mar ja navega el grumet més petit.
(2003)
Publicaba ayer el periodista musical Jordi Bianciotto, en El Periódico de Catalunya, un artículo sobre el fracaso del Feroe Festival, cuya segunda edición, impulsada por el periodista y promotor Albert Puig, se ha cancelado por la escasa venta de entradas.
El cantautor chileno Manuel García inició su gira española el 17 de octubre en el CAT de Barcelona con un concierto de más de dos horas, organizado en cuatro bloques que recorrieron su repertorio, sus raíces musicales y algunas de sus influencias. Una actuación especialmente cuidada, marcada también por la muerte de su padre tres días antes.
Para vivir: El implacable tiempo de Pablo Milanés, dirigido por su hijo Fabián Pizani y presentado en el festival In-Edit de Barcelona, combina el recorrido biográfico con el retrato íntimo de los últimos días del trovador cubano. Una mirada marcada por el amor de un hijo hacia su padre y por la serenidad con la que el músico afronta la cercanía de la muerte.
El documental Nicaragua necesita una canción de Miquel Carrillo, proyectado el pasado 5 de noviembre en el marco de la 24.ª edición del festival In-Edit de Barcelona, se acerca al trovador nicaragüense Luis Enrique Mejía Godoy desde su segundo exilio en Costa Rica y conecta su experiencia con la de jóvenes compatriotas refugiados en Barcelona. La música acompaña un relato sobre la memoria de una revolución, la represión y la necesidad de seguir cantando cuando se pretende imponer el silencio.
Enmarcado en el Festival Internacional de Jazz en Sevilla, el cantante y compositor Zenet ha presentado en diversos escenarios de esta provincia su nuevo espectáculo: Las manos y la voz, que también da nombre a su último disco, publicado a finales de 2025, un trabajo íntimo y muy personal en el que rinde homenaje a José Taboada, su guitarrista durante muchos años y compañero en la música, ya ausente.