El grumet
té un gos que es diu Soci i li fa de coixí.
Quan la nit tanca el negoci, li diu: "Vinga Soci, que anem a dormir".
De matalàs, una xarxa, una vela, el cobrellit,
un altre dia que passa per al grumet més petit.
Fins que a la finestra el primer raig de sol
escampa la llum que desprèn el nou jorn,
veient com al moll ja es belluga tothom,
acomiada la son i fa fora la mandra.
La gorra calada, els guants foradats,
les betes cordades, els peus congelats,
els ulls tan immensos que hi caben dos mars,
va jugant a ser un drac que treu fum per la boca.
Dintre de la llotja li diu un patró
si vol enrolar-se per ser pescador.
Va ser-ho el seu pare, un esquerp mariner,
que va marxar un dia i no tornà mai més.
Deu homes i aquell minyó marxen vers l'horitzó
cavalcant per les aigües,
i el mar que sembla planer es plega com un paper
quan hi esbosses els aires.
La lluna corre que vola, reina en un eixam d'estels,
quan la matinada es cola, que a prop és el mar del cel.
Tothom es prepara i ja van a calar,
veu l'art com s'enfonsa i els llums fan pujar
els peixos curiosos queden atrapats
i s'escampen rebels per tota la coberta.
Amb la boca oberta i amb les mans al cap,
la pell de gallina i el cor inundat
per un serpentí que li volta pel cos
quan amb els pescadors omplen coves i caixes.
Els homes li diuen que és un talismà,
mentides piadoses que sap esquivar.
Però sent que per dintre l'infant va creixent
llançant per la borda tots els patiments.
A la llunyania, el Soci bordant,
dofins que els escorten, gavines planant,
onades que fugen i es van endreçant
als racons més tranquils del fons de la badia.
Collat a la proa com un mascaró,
el nano es fa veure però està mort de son,
van a la subhasta i després el patró
posarà en un sarró deu o dotze monedes.
I amb la confidència travessa mig port,
se'n va a la barraca i amaga el tresor.
Vençut per la brega cau estabornit,
pel mar ja navega el grumet més petit.
(2003)
La cantautora mexicana Natalia Lafourcade actuó en solitario ayer domingo en el Liceu de Barcelona en el marco del Suite Festival, en un concierto cargado de emoción radical, depuración estilística, mestizaje sonoro, dramaturgia íntima y canción de autor en estado puro. Sílvia Pérez Cruz fue su invitada en sensible abrazo musical.
La exposición Cómo diseñar una revolución: La vía chilena al diseño, que podrá verse en el Disseny Hub Barcelona del 2 de julio al 16 de noviembre de 2025, recupera a través de 250 piezas —incluyendo las portadas de discos de la Nueva Canción Chilena— el papel fundamental del diseño gráfico e industrial en el proyecto de transformación social impulsado por Salvador Allende.
El 22 de julio, más de una docena de artistas se reunirán en Barcelona para rendir tributo a Dioptria, la obra más emblemática de Pau Riba y una de las más referenciales para la Nova Canço. Con la implicación de sus hijos; De Mortimers, la banda que lo acompaño los últimos 20; y nombres como Maria del Mar Bonet, Roger Mas, Pascal Comelade, Oriol Tramvia o Rita Payés; el concierto se plantea como una celebración única de su legado.
El periodista e investigador cubano Humberto Manduley presenta La memoria girando en la luz: Santiago Feliú en mis recuerdos, un libro que rescata la figura del trovador cubano desde la memoria personal, recorriendo su obra, sus influencias y su lugar en la canción de autor contemporánea.
Camila Guevara, joven artista cubana de 24 años nieta de Pablo Milanés y del Che Guevara, ha iniciado su carrera musical con el disco Dame flores, tras un año marcado por la pérdida de su madre, su abuelo y su padre, Camilo Guevara. A pesar del dolor, su voz y su música la han sostenido, componiendo desde emociones intensas y personales.