Agulles de cap
on havies clavat mil agulles de cap,
hi neix una carícia.
Veuràs que t'he atrapat la lluna en un cove,
aquell floc de cabells i el teu vestit de pell,
que algun amant s'emprova.
També avui t'he guardat un minut de silenci;
per si un cas m'has somiat, li dius al del costat
que, si us plau, em dispensi.
Ah! també t'he portat una espiga de blat
i una estrella marina,
la molsa del teulat, tres cançons, que he estripat
i el pas d'una gavina.
Per si aprens a volar, no la tornis a errar;
busca't un escolà que et digui que t'estima,
perquè no és suficient inundar-te de temps;
cal fer la pantomima.
Doncs abaixo el teló, no et demano perdó…
que no estic per comèdies;
faré un cop de timó per no ser el cantautor
de petites tragèdies.
T'he deixat al replà fulls del meu calendari,
per si has d'esterrejar, que em puguis trepitjar
si no tens cap diari.
I també a l'entresòl trobaràs, quan me'n vagi,
l'embolcall del meu dol i, per si algú les vol,
les restes del naufragi.
Amor de tot a cent, ha arribat el moment
d'enganyar el subconscient
i ara tinc una excusa.
Fent que reculi el temps, com dos adolescents,
hem quedat amb la musa.
Per sentir en un moment, sense ressentiments,
l'abraçada sincera.
M'hauràs de perdonar… que ara he de marxar,
que el meu destí m'espera.
Només et volia donar una mala noticia:
on havies clavat mil agulles de cap,
hi neix una carícia.
(2005)
La cantante, flautista y compositora catalana Magalí Sare presenta Descasada, un trabajo entre la investigación antropológica y la libertad musical. Sare se sitúa en una escena de mujeres altamente formadas que han redefinido la canción de autor contemporánea.
La última edición del BarnaSants, la primera dirigida por Marçal Girbau, ha reducido un 40% el número de conciertos pero ha aumentado un 33% la asistencia y la venta de entradas. Girbau, que ha valorado positivamente esta 31 edición en la rueda de prensa celebrada hoy en Barcelona, ha apostado por menos fechas, más peso artístico y producciones propias con recorrido. Y una vez más se ha reivindicado la creación del Ateneu de la Cançó.
En Barcelona tenemos la suerte de poder disfrutar de una cada vez más numerosa comunidad de artistas argentinos que habitan la ciudad y que enriquecen nuestra vida cultural. Con pocos días de diferencia tres de ellos han presentado sus respectivos trabajos discográficos en diversos espacios: en una librería abierta a la música, en la sede de un extraordinario refugio asociativo de Sants y en el auditorio de una biblioteca histórica.