Quan caduqui aquesta cançó
quan el sol ja no surti per l'est,
quan el mar s'amagui a l'horitzó
quan la pluja no jugui amb el vent,
quan els boscos es tornin vermells,
quan no pugui brodar-te els cabells,
quan no gosi fer un pecat mortal.
Quan no puguin fer niu els pardals,
quan no senti els infants cridar fort,
quan no creixi la molsa en el verd,
quan la barca no trobi el seu port,
quan la sorra no besi els meus peus,
quan no quedin dreceres arreu,
quan no pugui llevar-me i sentir.
La rosada plorant per la nit,
els teus pits mirant a l'infinit,
el meu cos alçant-se més amunt,
intentant arribar fins a tu,
abraçant-te enmig d'un raig de sol,
quan la nit es disfressi de dol
i les flors amaguin els colors,
per fer un ram quan les saludi el jorn.
Quan el blat tingui espigues d'acer
quan no hi hagi un poeta creant,
quan no hi hagi una mare parint,
quan el negre no sigui un color,
quan els gossos no bordin als gats,
quan els astres restin aturats
i els estels ens neguin la llum.
Quan no pugui sentir violent
cada gest que escapa del teu cos,
per obrir-me camí en la pell,
entremig de gemecs sords i muts
i suats i amb els cossos vençuts,
regalem a la vida l'instant,
mentre l'alba ens està acariciant.
Quan tothom vegi bé el nostre amor,
quan no hi hagi tempestes al mar,
quan el fang no embruti les parets,
quan tothom acariciï la pau,
quan no hi hagi fronteres al món,
quan caduqui aquesta cançó.
Si algun dia això arriba a passar,
és que t'hauré deixat d'estimar.
(1995)
La cantante mallorquina ofreció en el Palau de la Música de Barcelona, dentro del festival Guitar Bcn, un concierto de intensidad creciente en el que L’aigua no cansa, su nuevo disco, se convirtió en el auténtico centro del repertorio. Arropada por una banda de músicos extraordinaria, Maria del Mar Bonet volvió a demostrar que, cerca de cumplir sesenta años sobre los escenarios y los ochenta de vida, sigue instalada en un momento creativo y vocal fuera de lo común.
En Barcelona tenemos la suerte de poder disfrutar de una cada vez más numerosa comunidad de artistas argentinos que habitan la ciudad y que enriquecen nuestra vida cultural. Con pocos días de diferencia tres de ellos han presentado sus respectivos trabajos discográficos en diversos espacios: en una librería abierta a la música, en la sede de un extraordinario refugio asociativo de Sants y en el auditorio de una biblioteca histórica.
La última edición del BarnaSants, la primera dirigida por Marçal Girbau, ha reducido un 40% el número de conciertos pero ha aumentado un 33% la asistencia y la venta de entradas. Girbau, que ha valorado positivamente esta 31 edición en la rueda de prensa celebrada hoy en Barcelona, ha apostado por menos fechas, más peso artístico y producciones propias con recorrido. Y una vez más se ha reivindicado la creación del Ateneu de la Cançó.
El veracruzano Rafa Mesa, desde 2018 en su alter ego artístico Pehuenche, se presentó en formato quinteto en Barcelona dentro de su primera gira europea que le ha llevado a Londres, Copenhague, a varios escenarios de Barcelona y finalmente Madrid.