La dona del pescador
com si ho fessin les onades mou el bressol,
després anirà a mirar per la finestra,
per si veu alguna llum a l'horitzó.
El mariner més petit ja s'ha arronsat dins del llit,
la lluna sura serena en el fons de la nit.
Es va deixant abraçar per una cua del vent,
que entra per la xemeneia però marxa corrents.
Els finestrons ha ajustat mentre despulla
el cos mancat de carícies i de petons llargs.
Busca en el sostre esquerdat una figura,
el balancí es va rendint i el temps lliscant.
Enyora la salabror al seu coll majestuós,
un cop de mar, la besada del seu gran amor.
Vol esgarrapar al passat promeses arran de mar,
les petjades a la sorra que l'aigua ha esborrat.
Ha començat un dia més, un altre dia,
les llàgrimes van salant el sofregit.
El nano estira el vestit i obre un somriure,
pel carrer ja es va acostant el seu marit.
S'abracen com dos infants, els cors s'inunden de sang,
les llengües busquen sortides pels llavis tibants.
Li parlarà d'aquell mar, dels estels de l'infinit
i amb les mirades perdudes cauran els vestits.
En aquell mar de llençols, no hi calen senyes ni ports,
però també hi neixen tempestes: tempestes d'amor.
El mariner més petit ja s'ha arronsat dins del llit,
la lluna sura serena en els fons de la nit.
(1999)
Publicaba ayer el periodista musical Jordi Bianciotto, en El Periódico de Catalunya, un artículo sobre el fracaso del Feroe Festival, cuya segunda edición, impulsada por el periodista y promotor Albert Puig, se ha cancelado por la escasa venta de entradas.
Para vivir: El implacable tiempo de Pablo Milanés, dirigido por su hijo Fabián Pizani y presentado en el festival In-Edit de Barcelona, combina el recorrido biográfico con el retrato íntimo de los últimos días del trovador cubano. Una mirada marcada por el amor de un hijo hacia su padre y por la serenidad con la que el músico afronta la cercanía de la muerte.
El documental Nicaragua necesita una canción de Miquel Carrillo, proyectado el pasado 5 de noviembre en el marco de la 24.ª edición del festival In-Edit de Barcelona, se acerca al trovador nicaragüense Luis Enrique Mejía Godoy desde su segundo exilio en Costa Rica y conecta su experiencia con la de jóvenes compatriotas refugiados en Barcelona. La música acompaña un relato sobre la memoria de una revolución, la represión y la necesidad de seguir cantando cuando se pretende imponer el silencio.
Enmarcado en el Festival Internacional de Jazz en Sevilla, el cantante y compositor Zenet ha presentado en diversos escenarios de esta provincia su nuevo espectáculo: Las manos y la voz, que también da nombre a su último disco, publicado a finales de 2025, un trabajo íntimo y muy personal en el que rinde homenaje a José Taboada, su guitarrista durante muchos años y compañero en la música, ya ausente.