Vindràs


Vindràs de la mà de vellut de la pluja encantada,
vindràs a cavall, al galop, d'algun sol hivernal,
vindràs com sempre d'improvís,
amb aquell tren de mitjanit,
vindràs si es pentina mandrosa la lluna a la mar.

Vindràs de les cendres del foc dels amors que s'acaben,
vindràs per l'amura d'un cos generós i estimat
com un incendi de colors,
quan pels jardins esclaten flors,
vindràs del silenci infinit dels xiprers de les valls.

Vindràs del desig,
del dolor, de la mort, d'un viatge,
vindràs mentre volen estels pel cel blau de Kabul,
d'un llibre, d'un plor,
del dubte somort,
vindràs del petó més amarg d'un adéu d'estació.

T'espero pacient com un nen assegut a la porta,
que anhela que ploguin estels les nits curtes d'estiu.
Sóc un ocell sense cap niu,
sóc una llera sense riu,
em mata l'espera però sé que algun dia vindràs.

Tindràs la bellesa salvatge de cala amagada,
tindràs el perfums orientals dels mercats al carrer,
seràs velam del meu veler,
el meu repòs si arribo a vell.
T'amagues gelosa i jugues, i jugues amb mi.

Seràs la cançó
més perfecta que mai hagi escrit,
la fruita més dolça del arbre, el fruit prohibit,
em moro per tu,
per tu només visc,
m'oblido de tot quan et busco de dia o de nit.
Versión de Joan Isaac
Idiomas

Esta canción aparece en la discografía de
LO + LEÍDO
1.
Fallece Enric Hernàez
[19/08/2025]

El cantautor barcelonés Enric Hernàez ha muerto a los 68 años. Considerado uno de los nombres más personales de la generación posterior a la Nova Cançó, exploró con libertad estilos como el pop, el jazz, la bossa nova y el rock, así como la musicalización de poesía.

2.
«El covard» de Josep Andújar “Sé”, esencia mediterránea
[28/08/2025] por María Gracia Correa

El Covard (El cobarde) es el décimo disco publicado por el cantautor catalán Josep Andújar “Sé”. Incluye una habanera titulada Onades dins del cor (Olas en el corazón), escrita por el autor con música de Llorenç Fernández, canción que encarna la esencia de este nuevo trabajo realizado por un artista ligado a sus orígenes, al mar Mediterráneo, a la “Cançó de taverna” y marinera, a una cultura de tierra y mar que tras sus muchos años de oficio sigue aflorando en todas sus composiciones.