Et buscaré
només a aquells que la mereixen.
Quan sapiguem del cert
que els que ens estimen no ens menteixen.
Quan vegi que ser lliure
es pot aconseguir algun dia.
Quan tenir un ideal
deixi per fi de ser utopia.
Quan per sentir-se bé
no faci falta mirar enrere.
Quan per anar més lluny
no calgui creuar més fronteres.
Quan s’adormi la nit
i vegi que el nou dia es lleva.
Quan noti al meu costat
que aquest país és casa meva.
Et buscaré, et buscaré
per enderrocar el mur,
per no viure en l’ensurt,
per creure que malgrat com van les coses
hi ha futur.
Et buscaré, et buscaré
per viure aquest instant
com si fos el més gran,
provant d’empènyer el món
que se’ns dibuixa entre les nostres mans.
Quan per tirar endavant
no ens calguin ni herois ni princeses.
Quan per veure-hi més clar
no calgui tenir llums enceses.
Quan sense cap motiu
ens abracem els uns als altres.
Quan vulguem acceptar
que no tots pensen com nosaltres.
Quan no guanyi ningú
i la partida acabi en “taules”
Quan puguem parlar amb fets
si queden buides les paraules.
Quan puguem oblidar
tot el que encara ens fa recança.
Quan mirant-nos als ulls
veiem que hi ha un fil d’esperança.
Abril de 2026. Una visita a Cuenca. La ciudad alta parece casi inalcanzable pero se va abriendo al paso del caminante y se descubre a pinceladas, se avanza lentamente con atención a los detalles, te va envolviendo su generosa ofrenda de ocres, una esencia dulce de calles antiguas, escenario de historias de vida que fueron y van arriba y abajo. Cuenca, refugio de miradas eternas que en sus horizontes van quedando guardadas, también en nuestra memoria. Cuenca, la de la piel quebrada por hoces y ríos, la que celebró en el siglo XX su poeta Federico Muelas, la que envejece y revive en el XXI y cada día.
La cantautora de Tortosa repasa el significado de su nuevo triple álbum, explica el simbolismo de Groenlàndia, reivindica el papel del BarnaSants en su trayectoria y recuerda el concierto con el que clausuró la 31ª edición del festival junto a la Banda de Música de La Sénia.
El nuevo libro Mig segle vora el drac. Una història del grup Falsterbo de Miquel-Lluís Muntané reconstruye más de medio siglo de trayectoria de Falsterbo, uno de los grupos fundamentales —y el más longevo— de la Nova Cançó, y, a través de su historia, recupera una parte esencial de la memoria musical y social de Cataluña.