Els darrers nadals
que tot i el seu màgic color
no em treu de sobre la tristesa.
Ja no li trobo aquell gust dolç
que m’envaïa tot el cos
il·luminant-me la infantesa.
Amb tot un món per descobrir
amb el meu món girant per a mi
se’m feia fàcil l’existència.
Nadals de pessebre i tió
nadals de família i torró
alimentaven la innocència.
Recordo el vol d’aquells ocells
quan vaig aprendre a volar amb ells,
quan em despertava la mare.
Com esperava aquells matins
com patia la nit de reis.
Voldria que això em passés ara.
Serà potser què no et tinc a prop,
potser és que no ens truquem tan sovint,
no sé si té res a veure,
potser és l’edat qui em fa creure
que tot s’acaba morint.
Potser caldria anar més poc a poc,
baixar d’aquest tren de tant en tant.
Crec que ara puc dir amb certesa
que vivim massa de pressa,
provem de tornar a ser amants.
No sé què em deu passar el Nadal
que al veure els carrers enfebrits
m’he volgut quedar sol a casa.
No em veig anant amunt i avall,
no em reconec en el mirall,
no acabo d’entendre el que em passa.
Mil llums volent-me seduir,
mil llums volent-me guiar el camí
que ja fa temps vaig deixar enrere.
Em tornaré a tallar els cabells,
escriuré la carta dels reis,
provant de reviure el que era.
Em vull tornar a il·lusionar
poder entregar-me un altre cop
amb mon germà fent el pessebre.
Tornar a sentir el cant dels pardals,
poder trencar el glaç dels bassals
i olorar la frescor del gebre.
Serà potser que no et tinc a prop...
No sé on dec tenir el Nadal
que quan l’intento cercar,
et creus que l’has vist i el crides
i et fuig amb mitges mentides
jugant a cuit i amagar.
Vull tornar a mirar amb ullets d’infant
recuperar el cor de xaval.
Que la vida no em fa por,
que molts cops no tinc raó
però vull tornar a viure el Nadal.
Pasión Vega presenta en concierto su nuevo disco Pasión Almodóvar con una selección de canciones que forman parte del universo cinematográfico del director manchego Pedro Almodóvar.
Abril de 2026. Una visita a Cuenca. La ciudad alta parece casi inalcanzable pero se va abriendo al paso del caminante y se descubre a pinceladas, se avanza lentamente con atención a los detalles, te va envolviendo su generosa ofrenda de ocres, una esencia dulce de calles antiguas, escenario de historias de vida que fueron y van arriba y abajo. Cuenca, refugio de miradas eternas que en sus horizontes van quedando guardadas, también en nuestra memoria. Cuenca, la de la piel quebrada por hoces y ríos, la que celebró en el siglo XX su poeta Federico Muelas, la que envejece y revive en el XXI y cada día.
No es fácil sobresalir entre la vorágine de propuestas que luchan por conquistar un espacio en el disputado hábitat sonoro. Muy lejos de esa competición se encuentra Azimut, el nuevo trabajo de Joan Isaac junto a Eduard Iniesta, que se instala en otro ecosistema creativo.
El nuevo libro Mig segle vora el drac. Una història del grup Falsterbo de Miquel-Lluís Muntané reconstruye más de medio siglo de trayectoria de Falsterbo, uno de los grupos fundamentales —y el más longevo— de la Nova Cançó, y, a través de su historia, recupera una parte esencial de la memoria musical y social de Cataluña.
La cantautora de Tortosa repasa el significado de su nuevo triple álbum, explica el simbolismo de Groenlàndia, reivindica el papel del BarnaSants en su trayectoria y recuerda el concierto con el que clausuró la 31ª edición del festival junto a la Banda de Música de La Sénia.