Els darrers nadals
que tot i el seu màgic color
no em treu de sobre la tristesa.
Ja no li trobo aquell gust dolç
que m’envaïa tot el cos
il·luminant-me la infantesa.
Amb tot un món per descobrir
amb el meu món girant per a mi
se’m feia fàcil l’existència.
Nadals de pessebre i tió
nadals de família i torró
alimentaven la innocència.
Recordo el vol d’aquells ocells
quan vaig aprendre a volar amb ells,
quan em despertava la mare.
Com esperava aquells matins
com patia la nit de reis.
Voldria que això em passés ara.
Serà potser què no et tinc a prop,
potser és que no ens truquem tan sovint,
no sé si té res a veure,
potser és l’edat qui em fa creure
que tot s’acaba morint.
Potser caldria anar més poc a poc,
baixar d’aquest tren de tant en tant.
Crec que ara puc dir amb certesa
que vivim massa de pressa,
provem de tornar a ser amants.
No sé què em deu passar el Nadal
que al veure els carrers enfebrits
m’he volgut quedar sol a casa.
No em veig anant amunt i avall,
no em reconec en el mirall,
no acabo d’entendre el que em passa.
Mil llums volent-me seduir,
mil llums volent-me guiar el camí
que ja fa temps vaig deixar enrere.
Em tornaré a tallar els cabells,
escriuré la carta dels reis,
provant de reviure el que era.
Em vull tornar a il·lusionar
poder entregar-me un altre cop
amb mon germà fent el pessebre.
Tornar a sentir el cant dels pardals,
poder trencar el glaç dels bassals
i olorar la frescor del gebre.
Serà potser que no et tinc a prop...
No sé on dec tenir el Nadal
que quan l’intento cercar,
et creus que l’has vist i el crides
i et fuig amb mitges mentides
jugant a cuit i amagar.
Vull tornar a mirar amb ullets d’infant
recuperar el cor de xaval.
Que la vida no em fa por,
que molts cops no tinc raó
però vull tornar a viure el Nadal.
La argentina Maggie Cullen recaló en Barcelona el jueves 15 de octubre en la sala del Centre Artesà Tradicionàrius, dentro de su gira europea y en el marco de la programación del festival Empremtes. Ofreció una colección de clásicos argentinos y latinoamericanos son su mirada personal.
Publicaba ayer el periodista musical Jordi Bianciotto, en El Periódico de Catalunya, un artículo sobre el fracaso del Feroe Festival, cuya segunda edición, impulsada por el periodista y promotor Albert Puig, se ha cancelado por la escasa venta de entradas.
El cantautor chileno Manuel García inició su gira española el 17 de octubre en el CAT de Barcelona con un concierto de más de dos horas, organizado en cuatro bloques que recorrieron su repertorio, sus raíces musicales y algunas de sus influencias. Una actuación especialmente cuidada, marcada también por la muerte de su padre tres días antes.
Para vivir: El implacable tiempo de Pablo Milanés, dirigido por su hijo Fabián Pizani y presentado en el festival In-Edit de Barcelona, combina el recorrido biográfico con el retrato íntimo de los últimos días del trovador cubano. Una mirada marcada por el amor de un hijo hacia su padre y por la serenidad con la que el músico afronta la cercanía de la muerte.
El documental Nicaragua necesita una canción de Miquel Carrillo, proyectado el pasado 5 de noviembre en el marco de la 24.ª edición del festival In-Edit de Barcelona, se acerca al trovador nicaragüense Luis Enrique Mejía Godoy desde su segundo exilio en Costa Rica y conecta su experiencia con la de jóvenes compatriotas refugiados en Barcelona. La música acompaña un relato sobre la memoria de una revolución, la represión y la necesidad de seguir cantando cuando se pretende imponer el silencio.