Cançó per a l’Artur
Quants dies ja deu fer?
Quants cops haurà plogut
d’aquell febrer?
Quin déu va voler
endur-te’n al seu llit?
Quin vent se’n va endur
el meu amic?
Els ocells d’aquell hivern
m’han portat el teu record,
me l’ha dibuixat el vent
al cor, al cor.
Avui aquell rossinyol
ha volat al món absurd.
No serveix viure plorant
però trobo a faltar el teu cant
i els records de joventut.
Que feble que és la vida
i que fràgils que som,
mai saps si un temps de calma
acabarà en malson.
Que bell que és estimar-se,
que bell el teu record,
que injusta aquesta pressa
de fugir del meu port.
Quant temps caldrà esperar
perquè entenguem per fi
si el viure és cosa nostra
o cosa del destí?
Només podré guardar
imatges sons i veus,
petjades que a la platja
varen deixar els teus peus.
Els ocells d’aquell hivern
m’han portat el teu record,
me l’ha dibuixat el vent
al cor, al cor.
Avui aquell rossinyol
ha volat al món absurd.
Sempre et portaré en el cor.
Tots hem perdut un amic.
Tots tenim algun Artur.
A l'Artur Alemany
La cantante, flautista y compositora catalana Magalí Sare presenta Descasada, un trabajo entre la investigación antropológica y la libertad musical. Sare se sitúa en una escena de mujeres altamente formadas que han redefinido la canción de autor contemporánea.
En Barcelona tenemos la suerte de poder disfrutar de una cada vez más numerosa comunidad de artistas argentinos que habitan la ciudad y que enriquecen nuestra vida cultural. Con pocos días de diferencia tres de ellos han presentado sus respectivos trabajos discográficos en diversos espacios: en una librería abierta a la música, en la sede de un extraordinario refugio asociativo de Sants y en el auditorio de una biblioteca histórica.
La última edición del BarnaSants, la primera dirigida por Marçal Girbau, ha reducido un 40% el número de conciertos pero ha aumentado un 33% la asistencia y la venta de entradas. Girbau, que ha valorado positivamente esta 31 edición en la rueda de prensa celebrada hoy en Barcelona, ha apostado por menos fechas, más peso artístico y producciones propias con recorrido. Y una vez más se ha reivindicado la creación del Ateneu de la Cançó.