Sentinella
I el cor et bat d’enuig i d’avidesa.
Quin dia es mouran muts aquells matolls
i el vent ens portarà trons de galop?
Per ara només pau i eterna guàrdia
i el llarg i pertinaç cant de cigales
que creua horitzontal per la pineda
i et guarda ja per sempre la infantesa.
Encara un altre glop i més coragre
que l’aire també és viu i ens mortifica
i crema l’esperança i els teixits
i crema l’esperança i els teixits.
Vigila soldat buit el teu desert
els tàrtars faltaran encara un dia,
espera, ja vindran l’espasa nua
espera, ja vindran l’espasa nua.
Per ara només mira l’horitzó
i el gèlid tremolor de l’airecel
en ell descobriràs tots els miratges
que et duen pels camins de la memòria.
Aguaita amb calma tensa el seu senyal:
no dubtis que els minuts sempre galopen
i cada instant fereix i apropa l’hora
d’aquella que vindrà caient dels núvols.
Contempla, soldat vell el teu desert:
que l’últim glop de vi et porti als llavis
l’estèril tirallonga de paraules,
l’estèril tirallonga de paraules.
Els bàrbars no vindran fins a demà.
per l’aire net que et dalla ja la vida.
Espera’ls, ja s’acosten, sents com criden?
Espera’ls, ja s’acosten, sents com criden?
El trovador cubano Silvio Rodríguez abrió el 1 de septiembre en el Gran Teatre del Liceu de Barcelona su nueva gira por el Estado español con un concierto de 22 canciones que fue creciendo paulatinamente hasta desembocar en una sucesión final de clásicos. A punto de cumplir 80 años, Rodríguez mostró una voz sólida, mantuvo la habitual sobriedad de sus conciertos, dejando que fueran las canciones y la poesía las que expresaran aquello que apenas necesitó explicar con palabras.
Las plataformas digitales democratizaron el acceso a la música y multiplicaron las posibilidades de publicación para miles de artistas. Sin embargo, dos décadas después de su irrupción, el mercado parece avanzar hacia una dirección inesperada: los éxitos son cada vez más locales, los algoritmos refuerzan las fronteras culturales y, salvo los artistas mainstream, resulta cada vez más difícil descubrir en nuestros escenarios a músicos procedentes de otros países, especialmente cuando deben cruzar un océano.