Recordatori

Tot serà meu: els dies ja difunts,
el moll de l’os que ja han xuclat els marbres,
el guix del murs, els vespres més fecunds,
i al pati, el gest lentíssim dels cinc arbres.

A frec beuré del gel de la rajola
el buit curull de la paraula que era,
l’august ressò primet d’una gramola,
l’accent i el verb de l’home de Sinera.

Això faré si em guies i acompanyes
pel casalot que s’obre a l’estiuada,
quan l’aire ardent de nou gronxa les canyes
i un riu de llum s’endinsa per les sangs.

Per ara, sol, només l’hora esperada
duu vida al qui t’explica el ball dels crancs.