Algú crida
sota els estels i la lluna,
en una freda nit de febrer,
és qui estrena llibertat, llibertat.
Seguint les vies de l’antic tren,
Camí de Vera, directe
de la Malva-rosa a Benimaclet.
Alça els ulls, mira el cel,
tot remou dins seu.
Alça els ulls, barraques i reg,
lluna prima, el moro i el barret.
Amb força alça la veu al firmament.
Sóc lliure, sóc lliure, sóc lliure!
Des d’alqueries
les gosses contesten:
Alça els ulls, mira dins teu,
obre la sèquia, ras a l’univers.
Alça els ulls, mira el cel,
irrigat a manta hauràs fet net.
Sóc lliure, sóc lliure, sóc lliure!
Alça els ulls, solcs en paral·lel,
punt de fuga i bufa fort el vent.
Alça els ulls, sínia i taronger,
lluna prima, el moro i el barret.
Alça els ulls, mira el cel,
obre la sèquia, ras a l’univers.
Alça els ulls, mira dins teu,
irrigat a manta hauràs fet net.
La película documental dedicada a Fito Páez propone un recorrido íntimo y en primera persona por más de cuatro décadas de vida y trayectoria artística del músico argentino. Dirigida por Matías Gueilburt y construida a partir de más de un año de seguimiento, material de archivo inédito, actuaciones y conversaciones personales, la producción se estrenará mundialmente el 3 de septiembre en Netflix.
El cantautor español Pedro Pastor ha tenido que suspender los conciertos que tenía programados durante agosto en Estados Unidos después de que no le haya sido concedido el visado de trabajo.
Las plataformas digitales democratizaron el acceso a la música y multiplicaron las posibilidades de publicación para miles de artistas. Sin embargo, dos décadas después de su irrupción, el mercado parece avanzar hacia una dirección inesperada: los éxitos son cada vez más locales, los algoritmos refuerzan las fronteras culturales y, salvo los artistas mainstream, resulta cada vez más difícil descubrir en nuestros escenarios a músicos procedentes de otros países, especialmente cuando deben cruzar un océano.
El cantautor, escritor e intelectual italiano Francesco Guccini, autor de canciones fundamentales como Auschwitz, La locomotiva (La locomotora) o L’avvelenata (La envenenada), ha fallecido a los 86 años. Durante cerca de medio siglo, Guccini construyó una obra estrechamente vinculada a la memoria, la historia, el compromiso social, la literatura y una particular manera de observar las relaciones humanas y el paso del tiempo.