L'home estàtic
(Pau Riba)
draps de dona i un infant amb un regust enigmàtic
ve de néixer, està sorprès, té uns grans ulls de Modigliani
absents, tristos, verds i oberts i una vida fins que els tanqui
És l’home estàtic, la tristesa el té corprès
les orenetes faran niu als seus cabells.
Quan ja té tres anys no surt a empaitar les papallones
quan un gos lladra no fuig i els vestits paguen la broma
quan la neu remou el cel ell la mira enlloc de córrer
i li’n queda el rostre ple com les estàtues de Roma
Més grandet troba un ocell, sobre d’ell, a dalt d’un arbre
ell no es mou i un excrement li fa blanc a mitja cara
troba la nina d’un ull, la voldria per companya
però no la mira ni acull i la nina se’n va a França
Una noia li ofereix un clavell per la solapa
ell se’l mira però no el pren i el clavell se l’endú un altre
un estiu quan ell ja és gran l’amor ve amb tres candidates
ell les mira afalagat, però l’amor té pressa i marxa
Un bonic dia d’abril tots són flors i ell les olora
però surt l’amo d’un jardí i li fa una cara nova
descobreix que no està bé i vol dir-ho a una senyora
la senyora no l’entén perquè és mestra d’una escola
Han passat anys, s’ha fet gran, i assegut davant la porta
i esperant l’enterrament d’aquell de la cara nova
cel de vidre lluna d’or dins d’un caixó sense potes
jeu el cos d’un home mort, ningú riu i ningú plora
És l’home estàtic, la tristesa l’ha matat
les orenetes d’ell, mort, fred han emigrat.
Pobre home, al cel sigui.
La cantante mallorquina ofreció en el Palau de la Música de Barcelona, dentro del festival Guitar Bcn, un concierto de intensidad creciente en el que L’aigua no cansa, su nuevo disco, se convirtió en el auténtico centro del repertorio. Arropada por una banda de músicos extraordinaria, Maria del Mar Bonet volvió a demostrar que, cerca de cumplir sesenta años sobre los escenarios y los ochenta de vida, sigue instalada en un momento creativo y vocal fuera de lo común.
En Barcelona tenemos la suerte de poder disfrutar de una cada vez más numerosa comunidad de artistas argentinos que habitan la ciudad y que enriquecen nuestra vida cultural. Con pocos días de diferencia tres de ellos han presentado sus respectivos trabajos discográficos en diversos espacios: en una librería abierta a la música, en la sede de un extraordinario refugio asociativo de Sants y en el auditorio de una biblioteca histórica.
La última edición del BarnaSants, la primera dirigida por Marçal Girbau, ha reducido un 40% el número de conciertos pero ha aumentado un 33% la asistencia y la venta de entradas. Girbau, que ha valorado positivamente esta 31 edición en la rueda de prensa celebrada hoy en Barcelona, ha apostado por menos fechas, más peso artístico y producciones propias con recorrido. Y una vez más se ha reivindicado la creación del Ateneu de la Cançó.
El veracruzano Rafa Mesa, desde 2018 en su alter ego artístico Pehuenche, se presentó en formato quinteto en Barcelona dentro de su primera gira europea que le ha llevado a Londres, Copenhague, a varios escenarios de Barcelona y finalmente Madrid.