Només tu


Tu, només tu
només tu, només tu
només tu.


Quant de temps dubtant pels racons,
entre banderes i il·lusions
entre ser i no ser

Entre els Beatles i els Rolling Stones,
motivant-me amb raons
que no creu ningú

Quants de sons, enterrats, oblidats,
guardats al calaix…

Un paisatge idealitzat, buscant similituds
fent un film de cada instant

Aprofitant mites dels germans grans,
quasi tots morts i enterrats
vivint del passat

Massa buit, irreal, inventat,
somnis de segona mà…

Després descobrir que la realitat,
és només un metre quadrat
que té nom i identitat

Que t’agafa pels pantalons,
que no atén mai a raons
i té més temps que tu

Tanta por, només tu, meu costat,
la meva realitat…
Versión de Enric Hernàez
Idiomas

Esta canción aparece en la discografía de
LO + LEÍDO
1.
Magalí Sare, la otra Rosalía
[30/04/2026] por Xavier Pintanel

La cantante, flautista y compositora catalana Magalí Sare presenta Descasada, un trabajo entre la investigación antropológica y la libertad musical. Sare se sitúa en una escena de mujeres altamente formadas que han redefinido la canción de autor contemporánea.

2.
Manu Estrach, Sandra Rehder y Carmen Aciar: Voces argentinas en Barcelona
[16/05/2026] por Carles Gracia Escarp

En Barcelona tenemos la suerte de poder disfrutar de una cada vez más numerosa comunidad de artistas argentinos que habitan la ciudad y que enriquecen nuestra vida cultural. Con pocos días de diferencia tres de ellos han presentado sus respectivos trabajos discográficos en diversos espacios: en una librería abierta a la música, en la sede de un extraordinario refugio asociativo de Sants y en el auditorio de una biblioteca histórica.

3.
La 31ª edición del ciclo BarnaSants crece en un 33% de público
[08/05/2026] por Xavier Pintanel

La última edición del BarnaSants, la primera dirigida por Marçal Girbau, ha reducido un 40% el número de conciertos pero ha aumentado un 33% la asistencia y la venta de entradas. Girbau, que ha valorado positivamente esta 31 edición en la rueda de prensa celebrada hoy en Barcelona, ha apostado por menos fechas, más peso artístico y producciones propias con recorrido. Y una vez más se ha reivindicado la creación del Ateneu de la Cançó.