Divina i humana
però a la ciutat li quedaven bé els carrers mullats.
Jo somnàmbula, ni tenia ni tornava,
no buscava res, no volia trobar que després em fa mal si ho perd.
En deixava anar, m'agrada l'olor que feien els carrers mullats.
i em vaig despistar per darrere de les meues passes
que seguien caminant però sense mi, pels carrers mullats.
I em va despertar un xiulit des de les sabates
(cridant-me des d'un portal)
i en tornar a mi, tu vas arribar.
Una criatura més mullada que la pluja
escorrent-se cataractes dels abells.
Sembla dos en una; és tendríssima i és dura,
és xiqueta i és madura al mateix temps.
Ella descarada desenfunda una mirada.
me l'enfoca i la dispara contra mi.
És com una bala, ve de punta i se'm clava.
en el deu de la diana del meu pit.
Aquesta criatura sembla dos en una;
xiqueta i madura.
l era la seua mirada divina i humana.
Mira i em traspassa, m'atravessa la cuirassa.
És terrícola i marciana aquesta llum.
No sé si em tortura o si em fa l'acupuntura
però es claven com a agulles, els seus ulls.
I era la seua mirada; divina i humana.
De bruixa i de fada, que em cura i em mata.
De fada i de bruixa, que em mata i em cura.
La seua mirada divina i humana.
Abril de 2026. Una visita a Cuenca. La ciudad alta parece casi inalcanzable pero se va abriendo al paso del caminante y se descubre a pinceladas, se avanza lentamente con atención a los detalles, te va envolviendo su generosa ofrenda de ocres, una esencia dulce de calles antiguas, escenario de historias de vida que fueron y van arriba y abajo. Cuenca, refugio de miradas eternas que en sus horizontes van quedando guardadas, también en nuestra memoria. Cuenca, la de la piel quebrada por hoces y ríos, la que celebró en el siglo XX su poeta Federico Muelas, la que envejece y revive en el XXI y cada día.
La cantautora de Tortosa repasa el significado de su nuevo triple álbum, explica el simbolismo de Groenlàndia, reivindica el papel del BarnaSants en su trayectoria y recuerda el concierto con el que clausuró la 31ª edición del festival junto a la Banda de Música de La Sénia.
El nuevo libro Mig segle vora el drac. Una història del grup Falsterbo de Miquel-Lluís Muntané reconstruye más de medio siglo de trayectoria de Falsterbo, uno de los grupos fundamentales —y el más longevo— de la Nova Cançó, y, a través de su historia, recupera una parte esencial de la memoria musical y social de Cataluña.