Nit e'x'tranya
cau la teua capa immensa sobre mi.
Malcarada, lluna rara, dits de cera,
desestelada i envasada al buit.
És aquesta estranya nit.
Sé que conspira, sé que em mira i quan alena
la sent a l'esquena; és el seu sospir.
Encenc la ràdio i només parla d'una princesa
que fugia en cotxe per Paris.
Nit estranya, dónes asma, nit intrusa,
segur que has segrestat la vertadera nit.
Hi ha una aranya que s'escapa;
és la bruixa que ha intentat quedar-se en el meu llit.
Oh nit estranya nit, pèls de punta cap a dins,
aire de cartró pedra.
Oh nit estranya nit no et volen ni els vampirs,
falsa i botiflera.
Aquesta estranya nit.
Nit estranya, dónes asma, nit intrusa,
segur que has segrestat la vertadera nit.
Hi ha una aranya que s'escapa;
és la bruixa que ha intentat quedar-se en el meu llit.
Oh nit, estranya nit.
Vull amagar-me, vull escapar-me, no hi ha manera.
No s'hi veu l'eixida del seu laberint.
Encenc la ràdio i encara parla de la princesa
que fugia en va del seu destí.
Oh nit estranya nit, borratxera dels sentits,
aire de cartró pedra.
Oh nit, estranya nit, no funcionen els espills.
Ganivet per l'esquena.
Oh nit estranya nit, se t'apaguen els llumins.
Tacte de cartró pedra.
Oh nit estranya nit, emboscada d'enemic,
falsa i botiflera.
Oh nit estranya nit, pèls de punta cap a dins,
aire de cartró pedra.
Oh nit estranya nit no et volen ni els vampirs,
falsa i botiflera.
Abril de 2026. Una visita a Cuenca. La ciudad alta parece casi inalcanzable pero se va abriendo al paso del caminante y se descubre a pinceladas, se avanza lentamente con atención a los detalles, te va envolviendo su generosa ofrenda de ocres, una esencia dulce de calles antiguas, escenario de historias de vida que fueron y van arriba y abajo. Cuenca, refugio de miradas eternas que en sus horizontes van quedando guardadas, también en nuestra memoria. Cuenca, la de la piel quebrada por hoces y ríos, la que celebró en el siglo XX su poeta Federico Muelas, la que envejece y revive en el XXI y cada día.
La cantautora de Tortosa repasa el significado de su nuevo triple álbum, explica el simbolismo de Groenlàndia, reivindica el papel del BarnaSants en su trayectoria y recuerda el concierto con el que clausuró la 31ª edición del festival junto a la Banda de Música de La Sénia.
El nuevo libro Mig segle vora el drac. Una història del grup Falsterbo de Miquel-Lluís Muntané reconstruye más de medio siglo de trayectoria de Falsterbo, uno de los grupos fundamentales —y el más longevo— de la Nova Cançó, y, a través de su historia, recupera una parte esencial de la memoria musical y social de Cataluña.