Vine
compartíem coordenades en el curs d'un viatge astral.
Es vibrava que érem l'altra part de l'altre,
abraçats ho comprovàvem i encaixaven les meitats.
Em juraves que eres tu qui em somiaves,
et vaig pessigar les galtes per si no eres veritat.
Començaven a passar-nos coses rares;
ens creixien unes ales i volàvem de la mà.
Però quan torne de somiar, en aterrar al llit,
el teu rostre s'ha esborrat i ja t'has esvaït
com si des d'allà on venim et rebobinés algú
que no sap que has nascut per mi
i que jo he nascut per tu.
Quan pugues, torna al meu costat,
que sense tu no sé volar.
Vine! Vine! Vine!
T'estime.
Faig dibuixos intentant la teua imatge,
rastrejant-te sense rastre, delineant una obsessió.
Dibuixos que comencen mil vegades
i que es queden en les ganes a les fulles del meu bloc.
Sé que no sé res de tu i alhora ja ho sé tot
i per completar l'absurd no sé ni el teu nom.
Algun dia ho entendrem recordant el futur
perquè sé que has nascut per mi
i que jo he nascut per tu.
Abril de 2026. Una visita a Cuenca. La ciudad alta parece casi inalcanzable pero se va abriendo al paso del caminante y se descubre a pinceladas, se avanza lentamente con atención a los detalles, te va envolviendo su generosa ofrenda de ocres, una esencia dulce de calles antiguas, escenario de historias de vida que fueron y van arriba y abajo. Cuenca, refugio de miradas eternas que en sus horizontes van quedando guardadas, también en nuestra memoria. Cuenca, la de la piel quebrada por hoces y ríos, la que celebró en el siglo XX su poeta Federico Muelas, la que envejece y revive en el XXI y cada día.
La cantautora de Tortosa repasa el significado de su nuevo triple álbum, explica el simbolismo de Groenlàndia, reivindica el papel del BarnaSants en su trayectoria y recuerda el concierto con el que clausuró la 31ª edición del festival junto a la Banda de Música de La Sénia.
El nuevo libro Mig segle vora el drac. Una història del grup Falsterbo de Miquel-Lluís Muntané reconstruye más de medio siglo de trayectoria de Falsterbo, uno de los grupos fundamentales —y el más longevo— de la Nova Cançó, y, a través de su historia, recupera una parte esencial de la memoria musical y social de Cataluña.