Balada de les cinc llunes


Una gran faç d’atzabeja
ha fet un badall d’argent,
i és tan clar i tan resplendent
que els estels senten enveja
i, esvaint-se en el misteri,
deixarien l’hemisferi
si sentís la seva manca
la lluna blanca.

Recolzat a la carena,
hi ha un gran plany tot ple de llum,
un formatge sens ferum
amb posat d’ànima en pena,
cargolat pel mal de fetge
que no sap guarir cap metge...
No es pot consolar amb cap droga,
la lluna groga.

Si la lluna groga es fica dintre de la lluna blanca,
potser esdevindrà el rovell d’un immens ou de l’espai,
I el pollet que en sortirà jugarà sempre a xerranca
fent saltets d’estel a estel, sense equivocar-se mai.

És potser una nafra oberta,
és potser un crit sangonós,
és potser el lladruc d’un gos
enclastat a l’alba incerta;
és potser l’esquitx d’un crit
fent un trau a l’infinit,
o el fantasma d’una goja,
la lluna roja.

El bon Déu ja badallava,
tot fumant tranquil·lament,
i el llençol del firmament
amb la cendra socarrava.
En quedar-se endormiscat,
no ha sabut veure el forat
i ha nascut, no gaire alegre,
la lluna negra.

Si la lluna negra es troba amb la roja un d’aquests dies,
no crec pas que reestructurin allà dalt la CNT;
xerraran d’això i d’allò, de les seves malalties,
de les obres de Stendhal, de l’eclipsi més proper.

Quan s’esquincen les imatges
allà baix, al fons dels ulls,
i el cor resta enmig d’esculls
a mercè d’ones salvatges,
aleshores s’alça un astre
per il·luminar el desastre,
p’rò ningú veu –ni li importa-
la lluna morta.

Versión de Miquel Pujadó
Idiomas

Esta canción aparece en la discografía de
LO + LEÍDO
1.
Una ventana para Javier Pelayo
[15/06/2026] por Carles Gracia Escarp

Abril de 2026. Una visita a Cuenca. La ciudad alta parece casi inalcanzable pero se va abriendo al paso del caminante y se descubre a pinceladas, se avanza lentamente con atención a los detalles, te va envolviendo su generosa ofrenda de ocres, una esencia dulce de calles antiguas, escenario de historias de vida que fueron y van arriba y abajo. Cuenca, refugio de miradas eternas que en sus horizontes van quedando guardadas, también en nuestra memoria. Cuenca, la de la piel quebrada por hoces y ríos, la que celebró en el siglo XX su poeta Federico Muelas, la que envejece y revive en el XXI y cada día.

2.
Montse Castellà: «Groenlàndia es una celebración de la vida y de treinta años de oficio»
[23/06/2026] por Xavier Pintanel

La cantautora de Tortosa repasa el significado de su nuevo triple álbum, explica el simbolismo de Groenlàndia, reivindica el papel del BarnaSants en su trayectoria y recuerda el concierto con el que clausuró la 31ª edición del festival junto a la Banda de Música de La Sénia.

3.
«Mig segle vora el drac», la historia de Falsterbo
[18/06/2026] por Xavier Pintanel

El nuevo libro Mig segle vora el drac. Una història del grup Falsterbo de Miquel-Lluís Muntané reconstruye más de medio siglo de trayectoria de Falsterbo, uno de los grupos fundamentales —y el más longevo— de la Nova Cançó, y, a través de su historia, recupera una parte esencial de la memoria musical y social de Cataluña.