A cops de tendresa
de dos camins nevats dels quals l’un l’altre ignora.
El temps, a la cruïlla, serà primaveral:
sabrà fer florir els cors i esclataran alhora
fonent-se en una sola i immensa rosa encesa
que regarem plegats amb aigua de tendresa.
L’amor bressolarà les hores de l’estiu
igual que el vent bressola cabells i blats i herbes
i, amb els seus dolços fils, voldrà trenar un gran niu
des d’on contemplarem postes de sol superbes.
I, en nits de xafogor, la pàl·lida princesa
ens vetllarà amb un raig d’argent i de tendresa.
L’amor caurà dels núvols els vespres de tardor
com una pluja fina, daurant les fulles mortes.
I, així que ens mulli el cos, en fugirà la por.
Veurem la pols dels anys marxar lluny de les portes,
les portes que ens mantenen enllà de la vellesa,
les portes que hem bastit amb fusta de tendresa.
L’amor, bufant el foc les llargues nits d’hivern
ens ha de dar el caliu que ens cal per ‘la partença.
Allà on tu i jo anirem no hi ha ni Cel ni Infern:
la mort no és altra cosa que una nova naixença.
I així, fora del temps, tindrem la gran riquesa
de ser immortals, i eterns infants de la tendresa.
El cantautor barcelonés Enric Hernàez ha muerto a los 68 años. Considerado uno de los nombres más personales de la generación posterior a la Nova Cançó, exploró con libertad estilos como el pop, el jazz, la bossa nova y el rock, así como la musicalización de poesía.
El Covard (El cobarde) es el décimo disco publicado por el cantautor catalán Josep Andújar “Sé”. Incluye una habanera titulada Onades dins del cor (Olas en el corazón), escrita por el autor con música de Llorenç Fernández, canción que encarna la esencia de este nuevo trabajo realizado por un artista ligado a sus orígenes, al mar Mediterráneo, a la “Cançó de taverna” y marinera, a una cultura de tierra y mar que tras sus muchos años de oficio sigue aflorando en todas sus composiciones.