Balada del gat de teulada
sigui un forn al meu costat
i, en la caixa més barata,
se m’enduguin al forat,
si és que haig de refiar-me
d’un o altre carallot,
potser em calgui reencarnar-me
i tornar al món de rebot.
P’rò, senyors, no sóc tan soca
de fer el salt a un cau calent
i arriscar-me a fer el tanoca
dins la pell d’un lloctinent !
N’estic dins als nassos
del món dels humans :
és un dels fracassos
més espaterrants
d’un déu policia,
maldestre i obscur
que mereixeria
trobar-se a l’atur.
Per tant, amb total consciència,
rebutjo l’essència
de l’home esguerrat
i, reivindicant quatre potes,
dic sense ganyotes
que jo vull ser un gat
(un gat de teulada i no aburgesat,
què carat !)
Jo vull ser un gat de teulada
i sucar el bigoti al brou
d’una fosca assaonada
amb silencis i enrenou.
Vull xerrar amb cossos eteris
que em revifin els sentits
i m’expliquin els misteris
d’universos adormits,
seduir tendres mixetes
de famílies molt solvents
i cardar sense punyetes,
proclamant-ho als quatre vents !
Quan, dalt la carena,
al cel arraulit,
la lluna remena
butxaques de nit,
en treu perles d’aire
amb dring cristal·lí
i poms plens de flaire i
mel de romaní.
P’rò els homes no estan per històries
i es busquen cabòries
més edificants,
i guanyen diners, mamen, clapen,
fan nens o s’escapen
clavats als volants.
(Els gats de teulada són més ignorants,
quins bergants !)
Jo vull ser un gat de teulada
i ajaçar-me, i mandrejar,
comptar estels fins a l’albada
i saber-los tutejar.
Si un desig tan raonable
no ha de rebre acompliment,
considero menyspreable
d’entrar al nínxol de client.
Més m’estimo no dinyar-la
I seguir trafeguejant
uns quants segles, amb la parla
recolzada en el meu cant…
I demà m’afaitaran !
La cantante, flautista y compositora catalana Magalí Sare presenta Descasada, un trabajo entre la investigación antropológica y la libertad musical. Sare se sitúa en una escena de mujeres altamente formadas que han redefinido la canción de autor contemporánea.
En Barcelona tenemos la suerte de poder disfrutar de una cada vez más numerosa comunidad de artistas argentinos que habitan la ciudad y que enriquecen nuestra vida cultural. Con pocos días de diferencia tres de ellos han presentado sus respectivos trabajos discográficos en diversos espacios: en una librería abierta a la música, en la sede de un extraordinario refugio asociativo de Sants y en el auditorio de una biblioteca histórica.
La última edición del BarnaSants, la primera dirigida por Marçal Girbau, ha reducido un 40% el número de conciertos pero ha aumentado un 33% la asistencia y la venta de entradas. Girbau, que ha valorado positivamente esta 31 edición en la rueda de prensa celebrada hoy en Barcelona, ha apostado por menos fechas, más peso artístico y producciones propias con recorrido. Y una vez más se ha reivindicado la creación del Ateneu de la Cançó.