Quin soroll fa el temps quan passa...
ran de crani, amb cor de neu...
Quin soroll fa el temps quan passa...
Potser fa soroll d’adéu.
I un adéu
fa gastar poca saliva
i t’ajuda a recordar
el que resta a l’altra riba
com si fos tocant a mà,
li neteja la façana
a l’amor més dissortat
i conserva amb mans de llana
l’escalfor breu del passat.
És un bri de melangia
que, quan creix, es fa cançó
amb espurnes de follia
perledades de tristor,
perlejades de tristor.
Quin soroll fa el temps quan passa
ran de sexe, amb cor de neu...
Quin soroll fa el temps quan passa...
Potser fa soroll d’adéu.
I un adéu
mitifica les besades
més banals i inconsistents,
transformant bruixes en fades
i huracans en vents clements;
porta el temps en bandolera
-un bruixot savi i etern:
nafra oberta en primavera
te la tanca abans d’hivern.
Omple els marges del somriure
amb herbei prenyat de sol
i t’obliga a voler viure,
mal que sigui a cops d’alcohol,
mal que sigui a cops d’alcohol.
Quin soroll fa el temps quan passa
ran de vida, amb cor de neu...
Quin soroll fa el temps quan passa...
Potser fa soroll d’adéu.
I, si un adéu
és tan bona medecina
pe(r a)ls contactes massa llargs,
si els rebaixa nicotina
quan comencen a ser amargs,
si et fa glopejar la brisa
amb un pler desconegut
i et canvia la camisa
quan ja té el coll més que brut...
Si és v’ritat això que canto,
si m’ho crec fins fer-m’ho meu,
digues, doncs, per què m’espanto
quan intento dir-te adéu,
quan intento dir-te adéu.
El cantautor barcelonés Enric Hernàez ha muerto a los 68 años. Considerado uno de los nombres más personales de la generación posterior a la Nova Cançó, exploró con libertad estilos como el pop, el jazz, la bossa nova y el rock, así como la musicalización de poesía.
El Covard (El cobarde) es el décimo disco publicado por el cantautor catalán Josep Andújar “Sé”. Incluye una habanera titulada Onades dins del cor (Olas en el corazón), escrita por el autor con música de Llorenç Fernández, canción que encarna la esencia de este nuevo trabajo realizado por un artista ligado a sus orígenes, al mar Mediterráneo, a la “Cançó de taverna” y marinera, a una cultura de tierra y mar que tras sus muchos años de oficio sigue aflorando en todas sus composiciones.