Sóc un peix de terra endins
Cuba no fou pe'l meu avi
més que un mot a flor de llavi,
una imatge de postal.
Mira,
ignorava la trempera
que segrega l'havanera,
el seu mar fou la banyera
i el ventall el seu gregal.
Mira,
diuen que les lleis d'herència
ens modelen com al fang
però, pel que a mi respecta,
el seu principal efecte
me'l van injectar a la sang...
Sóc un peix de terra endins,
què vols que hi faci
si els xanguets em són cosins
llunyans, llunyans...
No hi ha sal al meu cabell
ni color a la meva pell,
si un record d'arena dins les meves mans.
Sé que no és motiu d'orgull
ni de vergonya:
no tothom fa el mateix bull,
i és d'agrair...
P'rò sovint penso en el mar
com el fill lluny de la llar,
i escumejo amb el meu somni el blau marí.
Mira,
no atabalo les gavines
amb encàrrecs per veïnes
d'altres ribes, mar enllà.
Mira,
amb Neptú no m'hi faig gaire:
és un iaio rondinaire
que treballa de drapaire
amb les naus que fa enfonsar.
Mira,
en sentir cants de sirenes
no estalvio el cotó fluix:
deu fer angoixa d'arrambar-se
a una maleïda garsa
que no fa servir entrecuix...
Sóc un peix de terra endins,
no tinc pirates
ni tresors ni bergantins
infància enllà,
i -per molt que hagi begut
tramuntanes amb embut-
no he pogut emborratxar-me d'oceà.
Sé que no és motiu d'orgull
ni de vergonya;
no tothom fa el mateix bull,
quin pal, si no!
P'rò sovint penso en el mar
com el fill lluny de la llar
i els meus somnis escumegen l'horitzó.
A Paco Muñoz, que la va cantar millor que jo.
Martirio llevó el pasado domingo 12 de abril al Auditori de Barcelona, en el marco del Ciclo de canción de autor BarnaSants, su espectáculo Al sur del tango, una propuesta que enlaza las raíces compartidas entre Argentina y España desde una interpretación que es tanto voz como gesto y emoción.
La cantante, flautista y compositora catalana Magalí Sare presenta Descasada, un trabajo entre la investigación antropológica y la libertad musical. Sare se sitúa en una escena de mujeres altamente formadas que han redefinido la canción de autor contemporánea.
La última edición del BarnaSants, la primera dirigida por Marçal Girbau, ha reducido un 40% el número de conciertos pero ha aumentado un 33% la asistencia y la venta de entradas. Girbau, que ha valorado positivamente esta 31 edición en la rueda de prensa celebrada hoy en Barcelona, ha apostado por menos fechas, más peso artístico y producciones propias con recorrido. Y una vez más se ha reivindicado la creación del Ateneu de la Cançó.