Sóc un peix de terra endins
Cuba no fou pe'l meu avi
més que un mot a flor de llavi,
una imatge de postal.
Mira,
ignorava la trempera
que segrega l'havanera,
el seu mar fou la banyera
i el ventall el seu gregal.
Mira,
diuen que les lleis d'herència
ens modelen com al fang
però, pel que a mi respecta,
el seu principal efecte
me'l van injectar a la sang...
Sóc un peix de terra endins,
què vols que hi faci
si els xanguets em són cosins
llunyans, llunyans...
No hi ha sal al meu cabell
ni color a la meva pell,
si un record d'arena dins les meves mans.
Sé que no és motiu d'orgull
ni de vergonya:
no tothom fa el mateix bull,
i és d'agrair...
P'rò sovint penso en el mar
com el fill lluny de la llar,
i escumejo amb el meu somni el blau marí.
Mira,
no atabalo les gavines
amb encàrrecs per veïnes
d'altres ribes, mar enllà.
Mira,
amb Neptú no m'hi faig gaire:
és un iaio rondinaire
que treballa de drapaire
amb les naus que fa enfonsar.
Mira,
en sentir cants de sirenes
no estalvio el cotó fluix:
deu fer angoixa d'arrambar-se
a una maleïda garsa
que no fa servir entrecuix...
Sóc un peix de terra endins,
no tinc pirates
ni tresors ni bergantins
infància enllà,
i -per molt que hagi begut
tramuntanes amb embut-
no he pogut emborratxar-me d'oceà.
Sé que no és motiu d'orgull
ni de vergonya;
no tothom fa el mateix bull,
quin pal, si no!
P'rò sovint penso en el mar
com el fill lluny de la llar
i els meus somnis escumegen l'horitzó.
A Paco Muñoz, que la va cantar millor que jo.
La argentina Maggie Cullen recaló en Barcelona el jueves 15 de octubre en la sala del Centre Artesà Tradicionàrius, dentro de su gira europea y en el marco de la programación del festival Empremtes. Ofreció una colección de clásicos argentinos y latinoamericanos son su mirada personal.
Medio siglo después de su histórica actuación de 1975 junto a Ovidi Montllor, Maria del Mar Bonet regresó al Olympia de París en un concierto compartido con Borja Penalba. Una noche que permitió recuperar la memoria de un escenario vinculado a la libertad durante el franquismo, pero también escuchar a una artista que continúa creando, grabando y defendiendo la canción como expresión cultural y compromiso con su tiempo.
Publicaba ayer el periodista musical Jordi Bianciotto, en El Periódico de Catalunya, un artículo sobre el fracaso del Feroe Festival, cuya segunda edición, impulsada por el periodista y promotor Albert Puig, se ha cancelado por la escasa venta de entradas.
El cantautor chileno Manuel García inició su gira española el 17 de octubre en el CAT de Barcelona con un concierto de más de dos horas, organizado en cuatro bloques que recorrieron su repertorio, sus raíces musicales y algunas de sus influencias. Una actuación especialmente cuidada, marcada también por la muerte de su padre tres días antes.