Nevades de juliol
quan la ciutat s’afluixa la corbata
i un ou ferrat li pren el lloc al sol
i, als peus, l’asfalt es fon com xocolata...
Si mai no has vist els flocs i els granissats
marcar-se un vals en clau d’esgarrifances
mentre allà al port esquiadors suats
cavalquen nus el llom de les vacances,
llavors els mots són tanques que el rovell
ha fet inútils.
Mai no sabràs què hi ha sota la pell
fràgil del so...
Veuràs les portes closes del palau
on no podràs entrar per molt que et cremi el pit
i romandràs, grumet orfe de nau,
a un pam de l’infinit.
Si mai no has vist fogueres de Sant Joan
desafiar la pluja de novembre,
llepar el cel baix amb llengua flamejant
i entrar a la nit tal com avança un membre
secret endins -o boira endins, què hi fa:
qui estima un cos, s’estima el captiveri
d’allò que, incert, no es deixa dibuixar...
Si no has vist focs que engendrin el misteri,
llavors els mots són ales de cartró,
gavines mortes.
Mai no sabràs què hi ha allà on l’horitzó
barreja els blaus.
Potser creuràs percebre lluny, molt lluny,
uns cossos argentats que et fan senyals silents
-polsim fugaç, miratge que s’esmuny
en desfermar-se els vents.
Si mai no has vist els ametllers florir
a mitjanit, quan l’any cedeix l’herència,
pren el bastó i enceta un nou camí
fora del temps, p’rò no de l’existència...
Si mai no has vist el que ningú no veu
perquè no pot, no cal, no és a la llista,
és perillós o és immoral, i arreu
l’excés de llum fa trontollar la vista,
llavors els mots no són sinó segments
de cucs de terra.
Mai no sabràs què hi ha on els firmaments
juguen a daus...
Viuràs avui quan hi ha qui viu demà,
quan hi ha qui treu el suc al fruit que t’has defès,
i envelliràs tenint-ho tot molt clar
i sense entendre res.
Si mai no has vist nevar en ple juliol,
llavors els mots se’t van morir al bressol.
La cantautora mexicana Natalia Lafourcade actuó en solitario ayer domingo en el Liceu de Barcelona en el marco del Suite Festival, en un concierto cargado de emoción radical, depuración estilística, mestizaje sonoro, dramaturgia íntima y canción de autor en estado puro. Sílvia Pérez Cruz fue su invitada en sensible abrazo musical.
La exposición Cómo diseñar una revolución: La vía chilena al diseño, que podrá verse en el Disseny Hub Barcelona del 2 de julio al 16 de noviembre de 2025, recupera a través de 250 piezas —incluyendo las portadas de discos de la Nueva Canción Chilena— el papel fundamental del diseño gráfico e industrial en el proyecto de transformación social impulsado por Salvador Allende.
El 22 de julio, más de una docena de artistas se reunirán en Barcelona para rendir tributo a Dioptria, la obra más emblemática de Pau Riba y una de las más referenciales para la Nova Canço. Con la implicación de sus hijos; De Mortimers, la banda que lo acompaño los últimos 20; y nombres como Maria del Mar Bonet, Roger Mas, Pascal Comelade, Oriol Tramvia o Rita Payés; el concierto se plantea como una celebración única de su legado.
El periodista e investigador cubano Humberto Manduley presenta La memoria girando en la luz: Santiago Feliú en mis recuerdos, un libro que rescata la figura del trovador cubano desde la memoria personal, recorriendo su obra, sus influencias y su lugar en la canción de autor contemporánea.
Camila Guevara, joven artista cubana de 24 años nieta de Pablo Milanés y del Che Guevara, ha iniciado su carrera musical con el disco Dame flores, tras un año marcado por la pérdida de su madre, su abuelo y su padre, Camilo Guevara. A pesar del dolor, su voz y su música la han sostenido, componiendo desde emociones intensas y personales.