El principi d’incertesa
l’has de bombardejar amb corpuscles de llum.
I, en topar contra ell, fotó rere fotó
el faran desviar de la ruta. En resum:
la trajectòria es veu alterada pel sol
element que és capaç de fer-nos-la observar.
Falseja els resultats aquell il·lús que vol
cremar-se els ulls amb calç per tal de veure-hi clar.
Cal acceptar-ho sense por:
la llum no sempre duu claror.
Saber pot ajudar a preveure,
preveure massa destrueix.
L’únic principi que existeix
del tot estable, que té el deure
de mantenir la Vida encesa,
és el principi d’incertesa.
Si vols cercar el perquè del gest d’aquell infant,
enllà d’un cert esguard et fuig completament:
sentint-se il·luminat, actua preservant
les zones d’ombra al cor d’un bosc que et vol absent.
I així que el creus tenir del tot embolcallat
pel teu cervell adult, s’esmuny pel breu espai
que deixen els replecs, pel més petit forat,
molt lluny del teu abast, més misteriós que mai.
Si abans de decidir emprendre una acció
t’ho penses temps i temps, en fer salpar les naus
s’haurà modificat del tot la situació
i acabaràs volent fer escac jugant als daus.
Un analític cor de funcionari gris
tendeix a dissecar qualsevol cos vivent:
només la mort admet un estudi precís
dessota el bisturí del fred raonament.
Quan veus que el teu amor es fon cada cop més,
preguntes i argumentes i en busques el motiu,
i sols aconsegueixes accelerar el procés
que porta al trencament, que et deixa sol al niu.
“Se’n va perquè se’n va”, dirà un amant expert,
“Els éssers se separen, les coses són així”.
Qui tot ho vol comprendre, de sobte tot ho perd:
més val romandre mut quan no hi ha res a dir.
La cantante mallorquina ofreció en el Palau de la Música de Barcelona, dentro del festival Guitar Bcn, un concierto de intensidad creciente en el que L’aigua no cansa, su nuevo disco, se convirtió en el auténtico centro del repertorio. Arropada por una banda de músicos extraordinaria, Maria del Mar Bonet volvió a demostrar que, cerca de cumplir sesenta años sobre los escenarios y los ochenta de vida, sigue instalada en un momento creativo y vocal fuera de lo común.
En Barcelona tenemos la suerte de poder disfrutar de una cada vez más numerosa comunidad de artistas argentinos que habitan la ciudad y que enriquecen nuestra vida cultural. Con pocos días de diferencia tres de ellos han presentado sus respectivos trabajos discográficos en diversos espacios: en una librería abierta a la música, en la sede de un extraordinario refugio asociativo de Sants y en el auditorio de una biblioteca histórica.
La última edición del BarnaSants, la primera dirigida por Marçal Girbau, ha reducido un 40% el número de conciertos pero ha aumentado un 33% la asistencia y la venta de entradas. Girbau, que ha valorado positivamente esta 31 edición en la rueda de prensa celebrada hoy en Barcelona, ha apostado por menos fechas, más peso artístico y producciones propias con recorrido. Y una vez más se ha reivindicado la creación del Ateneu de la Cançó.
El veracruzano Rafa Mesa, desde 2018 en su alter ego artístico Pehuenche, se presentó en formato quinteto en Barcelona dentro de su primera gira europea que le ha llevado a Londres, Copenhague, a varios escenarios de Barcelona y finalmente Madrid.