Als morts no els passa mai
Trepitjo la cua al gos.
La ràdio parla de guerra
i el gust del cafè és penós.
Hi ha gel a la canonada
i un tall d’electricitat.
Li ho vaig a dir a l’estimada, i
recordo que ja fa un mes
que m’ha deixat.
Aquestes coses, als morts no els passen mai.
Sota la llosa, a ells sí que rai!
Per ‘nar de bòlit tot l’any, d’estiu a estiu,
parant la galta
quan faci falta, i
fent de la vida u-
na vil mentida, és
indispensable ser encara viu!
Saludo, baixant l’escala,
la noia del Principal.
La libido se m’embala, i
més tard, a la Diagonal,
penso en la seva pitrera,
oblido frenar quan cal
i, és clar, m’encasto al darrere
d’un cotxe de policia
municipal.
Aquestes coses, als morts no els passen mai.
Sota la llosa, a ells sí que rai!
Per ‘nar de bòlit tot l’any, d’estiu a estiu,
parant la galta
quan faci falta, i
fent de la vida u-
na flor pansida, és
indispensable ser encara viu!
Sortint de comissaria,
m’enxampa de ple un ruixat.
Els taxis són a Turquia
i el metro està col·lapsat.
Arribo a tres quarts de quinze a
la feina, i quan l’amo em veu
el meu contracte s’endinsa
a l’aiguamoll de l’atur
fins perdre peu.
Aquestes coses, als morts no els passen mai.
Sota la llosa, a ells sí que rai!
Per ‘nar de bòlit tot l’any, d’estiu a estiu,
parant la galta
quan faci falta, i
fent de la vida u-
na dent podrida, és
indispensable ser encara viu!
Em fico per entrompar-me en
un bar on no em veig ni el nas,
i en surto amb una tal Carme
camí d’un hotel de pas.
P’rò quan li veig la cigala
canvien tots els meus plans...
En fujo com una bala,
rellisco i baixo de cap
quatre replans.
Aquestes coses, als morts no els passen mai.
Sota la llosa, a ells sí que rai!
Per ‘nar de bòlit tot l’any, d’estiu a estiu,
parant la galta
quan faci falta, i
fent de la vida un
desastre a mida, és
indispensable ser encara viu!
Desperto de matinada
al catre d’un hospital.
Tinc una cama enguixada
i commoció cerebral.
“Demà serà un altre dia”,
em diu l’infermer en passar.
Murmuro amb filosofia:
“Si arriba a ser igual que aquest,
n’hi ha per ‘plegar!”
Aquestes coses, als morts no els passen mai.
Sota la llosa, a ells sí que rai!
Per ‘nar de bòlit tot l’any, d’estiu a estiu,
parant la galta
quan faci falta, i
fent de la vida u-
na gran fallida, és
indispensable ser encara viu!
La cantante, flautista y compositora catalana Magalí Sare presenta Descasada, un trabajo entre la investigación antropológica y la libertad musical. Sare se sitúa en una escena de mujeres altamente formadas que han redefinido la canción de autor contemporánea.
En Barcelona tenemos la suerte de poder disfrutar de una cada vez más numerosa comunidad de artistas argentinos que habitan la ciudad y que enriquecen nuestra vida cultural. Con pocos días de diferencia tres de ellos han presentado sus respectivos trabajos discográficos en diversos espacios: en una librería abierta a la música, en la sede de un extraordinario refugio asociativo de Sants y en el auditorio de una biblioteca histórica.
La última edición del BarnaSants, la primera dirigida por Marçal Girbau, ha reducido un 40% el número de conciertos pero ha aumentado un 33% la asistencia y la venta de entradas. Girbau, que ha valorado positivamente esta 31 edición en la rueda de prensa celebrada hoy en Barcelona, ha apostado por menos fechas, más peso artístico y producciones propias con recorrido. Y una vez más se ha reivindicado la creación del Ateneu de la Cançó.