Les ciutats i les dones
tot sovint, com més tendres també són més humides.
Pots extreure v’ritats de les seves mentides
com qui extreu medecina dels ullals dels serpents.
Les ciutats i les dones no són gens innocents.
Penetrar-hi no implica ni ariet ni cavall.
Ja no es qüestió de setge i de lluita aferrissada,
però, així que t’hi endinses, els camins de tornada
s’esborren rere teu, i escapar viu del ball
esdevé més difícil que pondre ous per a un gall.
Les ciutats i les dones no són tan diferents.
Si de debò desitges conèixer-les a fons,
cal amor i paciència... Els secrets i els racons
són infinits, i el plànol n’és la rosa dels vents:
les ciutats i les dones, del tot mai no les tens.
Potser et sentis un dia plenament convençut
que les saps fil per randa, que un lent procés culmina...
Sol ser just aleshores que el sol les il·lumina
des de tot un altre angle i, ja ho veus, restes mut
i comences de zero o et declares vençut.
Les ciutats i les dones no són tan diferents.
Pots arribar a odiar-les, trobar-les avorribles,
i al mateix temps et poden resultar imprescindibles.
No provis de comprendre-ho ni malgastis laments:
les ciutats i les dones no han estat mai clements.
Només pots fer una cosa: viu-les, viu-les i prou!
Mentre et deixin quedar-t’hi, ensuma’n bé la flaire,
gasta-hi cor i sabates... Pensa -p’rò no pas gaire-
que, tan cert com que l’aigua cau dels núvols quan plou,
sense tu tard o d’hora seguirà fent-se el xou.
Les ciutats i les dones...
Abril de 2026. Una visita a Cuenca. La ciudad alta parece casi inalcanzable pero se va abriendo al paso del caminante y se descubre a pinceladas, se avanza lentamente con atención a los detalles, te va envolviendo su generosa ofrenda de ocres, una esencia dulce de calles antiguas, escenario de historias de vida que fueron y van arriba y abajo. Cuenca, refugio de miradas eternas que en sus horizontes van quedando guardadas, también en nuestra memoria. Cuenca, la de la piel quebrada por hoces y ríos, la que celebró en el siglo XX su poeta Federico Muelas, la que envejece y revive en el XXI y cada día.
La cantautora de Tortosa repasa el significado de su nuevo triple álbum, explica el simbolismo de Groenlàndia, reivindica el papel del BarnaSants en su trayectoria y recuerda el concierto con el que clausuró la 31ª edición del festival junto a la Banda de Música de La Sénia.
El nuevo libro Mig segle vora el drac. Una història del grup Falsterbo de Miquel-Lluís Muntané reconstruye más de medio siglo de trayectoria de Falsterbo, uno de los grupos fundamentales —y el más longevo— de la Nova Cançó, y, a través de su historia, recupera una parte esencial de la memoria musical y social de Cataluña.