Gràcies, prenc nota
no em guanyaré mai la vida,
i ja em començo a fer gran
i això ja passa de mida,
i em caldria madurar,
pensar més en l’endemà
i tocar alguna pilota...
Gràcies, prenc nota.
Si us haig de creure, és absurd
que una existència fecunda
la gasti mirant què en surt
d’una llengua moribunda.
Més em val no fer el mussol
i, rendint-me a l’espanyol,
reconèixer la derrota...
Gràcies, prenc nota.
Prenc nota, i en faig confeti
de les notes que ara prenc.
Mentre l’alè m’ho permeti,
seguiré, peti qui peti,
caminant ran de l’avenc
Si us haig de creure, somniar
només em pot ser una nosa.
Surt més a compte comptar
i, en lloc de ser, fer la posa.
Defensar la llibertat,
p’rò només la de Mercat
a Brussel·les i a Dakota...
Gràcies, prenc nota.
Si us haig de creure, estimar
no és res més que una feblesa,
quan és tan fàcil comprar
a l’engròs plaer i bellesa,
i una família legal
-que et dóna un aire com cal
sempre que paguis la quota...
Gràcies, prenc nota,
Si us haig de creure, el passat
pot fer pudor si es remena.
Més val deixar-lo enterrat,
perquè seria una pena
que l’important Senyor Tal
resultés ser un criminal
i tenir un llop per mascota...
Gràcies, prenc nota.
Si us haig de creure, ara ja
s’han reciclat els feixistes,
van amb el lliri a la mà
i blasmen els terroristes.
Així doncs, cal silenciar
que la Bèstia pot tornar,
i no ficar més la pota...
Gràcies, prenc nota.
Si us haig de creure, votar
és tant un dret com un deure
(tot i que això d’obligar
a un dret no ho ‘cabo de veure).
Més em val complir eixerit,
i en sentir olor de podrit
dissimular la ganyota...
Gràcies, prenc nota.
Si us haig de creure, no és bo
qüestionar la monarquia
ni l’exèrcit ni la bò-
fia (ai, vull dir: la policia).
Això no fa gens modern.
Les tortures, com l’Infern,
són una història remota...
Gràcies, prenc nota.
Si us haig de creure, pixar
fora de test no m’ajuda,
em margino en prolongar
una guerra ja perduda.
M’aconselleu el futbol:
relaxa molt cantar un gol,
amb tot allò que connota...
Gràcies, prenc nota.
Si us haig de creure, el millor
és mastegar bé la palla
que escup el televisor
així que encenc la pantalla,
viure creient-me informat,
protegit, pasteuritzat,
i adormit com la marmota...
Gràcies, prenc nota.
La argentina Maggie Cullen recaló en Barcelona el jueves 15 de octubre en la sala del Centre Artesà Tradicionàrius, dentro de su gira europea y en el marco de la programación del festival Empremtes. Ofreció una colección de clásicos argentinos y latinoamericanos son su mirada personal.
Publicaba ayer el periodista musical Jordi Bianciotto, en El Periódico de Catalunya, un artículo sobre el fracaso del Feroe Festival, cuya segunda edición, impulsada por el periodista y promotor Albert Puig, se ha cancelado por la escasa venta de entradas.
El cantautor chileno Manuel García inició su gira española el 17 de octubre en el CAT de Barcelona con un concierto de más de dos horas, organizado en cuatro bloques que recorrieron su repertorio, sus raíces musicales y algunas de sus influencias. Una actuación especialmente cuidada, marcada también por la muerte de su padre tres días antes.
Enmarcado en el Festival Internacional de Jazz en Sevilla, el cantante y compositor Zenet ha presentado en diversos escenarios de esta provincia su nuevo espectáculo: Las manos y la voz, que también da nombre a su último disco, publicado a finales de 2025, un trabajo íntimo y muy personal en el que rinde homenaje a José Taboada, su guitarrista durante muchos años y compañero en la música, ya ausente.
Para vivir: El implacable tiempo de Pablo Milanés, dirigido por su hijo Fabián Pizani y presentado en el festival In-Edit de Barcelona, combina el recorrido biográfico con el retrato íntimo de los últimos días del trovador cubano. Una mirada marcada por el amor de un hijo hacia su padre y por la serenidad con la que el músico afronta la cercanía de la muerte.