Bartrian(n)a
Era fet de foc i estelles,
de paraules i de sang,
i mirava les estrelles
amb els peus clavats al fang.
El triomf de la barbàrie
va arrencar-lo del seu món,
i un déu sord a la pregària
l’enviava qui sap on...
La tragèdia, però, el va fer home i poeta,
i enmig de la misèria, enmig del cansament,
la claror va amarar el seu front de profeta
destinat a engendrar l’Evangeli del vent.
Va conèixer la penúria
del camp de concentració,
tot veient en la foscúria
un esclat de germanor.
A Roissy trobà la calma
d’un refugi temporal,
i un amor de roca i balma:
Anna forta, Anna total.
P’rò la sang ja tornava a rajar sobre Europa.
Ella i ell van creuar un llarguíssim pont blau
i visqueren errants fins que els prengué a la gropa
el cavall mexicà de l’enyor i la pau.
Barrejats amb mots dispersos,
neixen l’Eli i en Roger,
tal vegada els únics versos
mai no escrits damunt paper.
Després, Brooklyn, neu i cendra,
i l’esclat de mil cançons,
i a New Jersey, verda i tendra,
la cabana dels aurons.
I poemes, poemes, poemes i vida,
déus asteques, l’escena, un Odisseu perdut
en un mar de mesquins, la profunda ferida...
Tan sols un gira-sol com a llança i escut.
El retorn, la vella terra
retrobada. La grisor
del franquisme que s’aferra a
cada cor, cada racó.
I Soleia, que il·lumina
a Gernika el temps futur
amb la llàntia i crida: “Vine!
Cal enderrocar aquest mur!”
Van ser uns anys de lluitar mot a mot, dia a dia,
contra el gos geomètric, per l’enclusa i la llum.
Van ser uns anys de lluitar, tot i el cos que es marcia,
amb el verb creador, contra el sutge i el fum.
Era fet de foc i estelles,
de paraules i de sang,
i mirava les estrelles
amb els peus clavats al fang.
Ara és ell qui veiem resplendir cel enlaire,
constel·lat amb Machado i Rilke i Maragall.
Va deixar-nos les lletres, va deixar-nos la flaire
que desprèn un bri d’herba quan se sap immortal,
quan se sap immortal.
Pasión Vega presenta en concierto su nuevo disco Pasión Almodóvar con una selección de canciones que forman parte del universo cinematográfico del director manchego Pedro Almodóvar.
El veracruzano Rafa Mesa, desde 2018 en su alter ego artístico Pehuenche, se presentó en formato quinteto en Barcelona dentro de su primera gira europea que le ha llevado a Londres, Copenhague, a varios escenarios de Barcelona y finalmente Madrid.
Abril de 2026. Una visita a Cuenca. La ciudad alta parece casi inalcanzable pero se va abriendo al paso del caminante y se descubre a pinceladas, se avanza lentamente con atención a los detalles, te va envolviendo su generosa ofrenda de ocres, una esencia dulce de calles antiguas, escenario de historias de vida que fueron y van arriba y abajo. Cuenca, refugio de miradas eternas que en sus horizontes van quedando guardadas, también en nuestra memoria. Cuenca, la de la piel quebrada por hoces y ríos, la que celebró en el siglo XX su poeta Federico Muelas, la que envejece y revive en el XXI y cada día.
No es fácil sobresalir entre la vorágine de propuestas que luchan por conquistar un espacio en el disputado hábitat sonoro. Muy lejos de esa competición se encuentra Azimut, el nuevo trabajo de Joan Isaac junto a Eduard Iniesta, que se instala en otro ecosistema creativo.
El nuevo libro Mig segle vora el drac. Una història del grup Falsterbo de Miquel-Lluís Muntané reconstruye más de medio siglo de trayectoria de Falsterbo, uno de los grupos fundamentales —y el más longevo— de la Nova Cançó, y, a través de su historia, recupera una parte esencial de la memoria musical y social de Cataluña.