L'altiplà
l'únic que les llança i les timona
vas nàixer amb la pulcra vestimenta
els altres tenyim de sang i suor la nostra samarreta
Vós que heu pervertit continguts i manipulat fins a la sacietat
bastiu una tirania de cap a peus
mareja, esprem, tritura societat
Com vas nàixer amb la pulcra vestimenta
els altres tenyim de sang i suor la nostra samarreta
Tu i els teus no sou govern, ni reina, ni regnat
tu i els teus no sou govern, ni rei: NO HI HA TRONS
Nosaltres ens sabem humans, valorem honradesa, honestedat
a poc a poc i de sobte, per sorpresa estarem a dalt de tot,
i de sobte a dalt de tot, i repartirem per a totes i tots
Que ningú es quede sense res, i tombarem, de cartes, el castell
perquè no pugueu pujar: vosaltres, nós, ells, ni ningú més
i tombarem el castell de cartes, un món sense estridències
piràmides de gel, faraons i bitllets, cims de poder ni dirigents
cims de poder ni dirigents
Que no siguen els qui eRIgeix el poble, i al poble retornen
que no siguen els qui eLEgeix, mai per sobre, altiplà
on no tindreu lloc
Vós que doblegueu regles, jutges i lleis
vestit a la vostra mida
insaciable bèstia, devoreu la justícia
Sense arromangar-vos, amb sac o de guant blanc
sou vosaltres grans criminals
puja frau, corrupció avall, vena i artèria
Tu i els teus no sou govern, ni reina, ni regnat
tu i els teus no sou govern, ni rei: no hi ha trons
tu i els teus sou lladres, trepes, cacics, dictadors
tu i els teus sou lladres, sangoneres, els pitjors voltors
Allà en canvi volem tothom a dalt, ferm i ras, mai ofegat
quan volem baixem a la mar, pugem les serres i a davallar
des de l'altiplà, en tot cas
hi haurà cordes i arbres grans
des d'allà en tot cas, la gravetat
hi haurà cordes i arbres grans
cordes i arbres grans
amb cordes/branques fortes, arbres grans
anar pujant i pujant, vena i artèria, amunt, collar, collar, artèria i vena
i pujar, pujar, collar amunt, collar
amunt, pujar, pujar, entre barrot i barrot, tic-tac, tic-tac, tic-tac!
Publicaba ayer el periodista musical Jordi Bianciotto, en El Periódico de Catalunya, un artículo sobre el fracaso del Feroe Festival, cuya segunda edición, impulsada por el periodista y promotor Albert Puig, se ha cancelado por la escasa venta de entradas.
El cantautor chileno Manuel García inició su gira española el 17 de octubre en el CAT de Barcelona con un concierto de más de dos horas, organizado en cuatro bloques que recorrieron su repertorio, sus raíces musicales y algunas de sus influencias. Una actuación especialmente cuidada, marcada también por la muerte de su padre tres días antes.
Para vivir: El implacable tiempo de Pablo Milanés, dirigido por su hijo Fabián Pizani y presentado en el festival In-Edit de Barcelona, combina el recorrido biográfico con el retrato íntimo de los últimos días del trovador cubano. Una mirada marcada por el amor de un hijo hacia su padre y por la serenidad con la que el músico afronta la cercanía de la muerte.
El documental Nicaragua necesita una canción de Miquel Carrillo, proyectado el pasado 5 de noviembre en el marco de la 24.ª edición del festival In-Edit de Barcelona, se acerca al trovador nicaragüense Luis Enrique Mejía Godoy desde su segundo exilio en Costa Rica y conecta su experiencia con la de jóvenes compatriotas refugiados en Barcelona. La música acompaña un relato sobre la memoria de una revolución, la represión y la necesidad de seguir cantando cuando se pretende imponer el silencio.
Enmarcado en el Festival Internacional de Jazz en Sevilla, el cantante y compositor Zenet ha presentado en diversos escenarios de esta provincia su nuevo espectáculo: Las manos y la voz, que también da nombre a su último disco, publicado a finales de 2025, un trabajo íntimo y muy personal en el que rinde homenaje a José Taboada, su guitarrista durante muchos años y compañero en la música, ya ausente.