Màrmara
tot era un impacte als teus ulls,
caminaves sense desassossec;
sabies que aquell viatge era de foc,
i ho observaves tot
minuciosa, minuciosament.
No hi havia cap pena
per escriure, en cap paper,
sexe i plaer
inundaven el teu, el meu cos.
I caminàvem, i sentíem
el crit d’un barquer.
Era sota el cel de gener,
prop del mar de Màrmara.
I no podíem dir no a cap nit
ni a cap llit.
Oh, sensació perfecta de confort.
T’estimo i t’ho dic.
Invoco el meu jo més pur
perquè aquesta cançó pregunta per tu
i no sé on ets, ni si et veure més.
T’estimo i t’ho dic.
I crido al meu jo més pur
per deixar de sentir
que els fils s’han trencat.
La lluna s’ha enfonsat
sobre el mar de Màrmara.
I reso al meu jo més pur.
Adaptació al francès a "Marina Rossell canta Moustaki"
Tu regardais tout,
tout semblait essentiel pour toi,
et tu allais sans trêve ni repos;
consciente que ce voyage était de feu,
et tu observais tout
minutieuse, minutieusement.
Sans la moindre entrave,
sans limites et sans interdits,
sexe et plaisir
inondaient ton corps et mon corps.
Dans nos balades
nous écoutions le chant d’un batelier,
sous le ciel de janvier
près de la mer de Marmara
nous ne pouvions refuser
ni la nuit ni ce lit,
sensation intime d’être heureux.
Je t’aime et le cris,
j’invoque ce qu’il y a de pur en moi,
cette chanson t’appelle et t’interpelle
même si je ne sais où tu es, si je te reverrai.
Je t’aime et le dis,
dans mon cri le plus pur
pour ne plus ressentir
que le fil soit coupé.
— I caminàvem
i sentíem el crit d’un barquer,
era sota el cel de gener
près de la mer de Marmara.
Je t’aime et le dis,
dans mon cri le plus pur
pour ne plus ressentir
que le fil soit rompu.
La lune s’est cachée
dans la mer de Marmara,
j’implore mon moi le plus pur
— i reso al meu jo més pur.
Abril de 2026. Una visita a Cuenca. La ciudad alta parece casi inalcanzable pero se va abriendo al paso del caminante y se descubre a pinceladas, se avanza lentamente con atención a los detalles, te va envolviendo su generosa ofrenda de ocres, una esencia dulce de calles antiguas, escenario de historias de vida que fueron y van arriba y abajo. Cuenca, refugio de miradas eternas que en sus horizontes van quedando guardadas, también en nuestra memoria. Cuenca, la de la piel quebrada por hoces y ríos, la que celebró en el siglo XX su poeta Federico Muelas, la que envejece y revive en el XXI y cada día.
La cantautora de Tortosa repasa el significado de su nuevo triple álbum, explica el simbolismo de Groenlàndia, reivindica el papel del BarnaSants en su trayectoria y recuerda el concierto con el que clausuró la 31ª edición del festival junto a la Banda de Música de La Sénia.
El nuevo libro Mig segle vora el drac. Una història del grup Falsterbo de Miquel-Lluís Muntané reconstruye más de medio siglo de trayectoria de Falsterbo, uno de los grupos fundamentales —y el más longevo— de la Nova Cançó, y, a través de su historia, recupera una parte esencial de la memoria musical y social de Cataluña.
El Cancionero y Discografía de Violeta Parra, impulsado por cancioneros.com, continúa siendo una de las investigaciones documentales más importantes dedicadas a la universal artista chilena. Cuatro años de investigación permitieron recuperar 520 canciones, reconstruir su discografía, corregir numerosos errores históricos y fijar datos fundamentales sobre una de las figuras esenciales de la música latinoamericana.