Els meus ulls aquí
que davalla muntanyes per poder-te dur el seu bes
i en l'amor és brau i en el joc fidel
penso que he tingut sort de poder obrir els meus ulls aquí.
Quan el mar és l'antic amant
que et penetra les roques i amara la teva pell
i en l'amor és brau i en el joc fidel
penso que he tingut sort de poder obrir els meus ulls aquí.
Quan el temps... quan el temps...
Temps era temps, quan encara les bruixes
campaven dalt del campanar
i eren mestresses de nits i tempestes
amb línies de vols regulars.
Passeu nens, passeu, és com un guinyol,
ei!, canta el gall, s'ha aixecat el teló,
acte primer, a poc a poc surt el sol.
La plana es desvetlla i el Montgrí fa un gran badall.
Temps de fileres de carros mandrosos
que anaven buscant l'horitzó,
temps de llonguet i la bossa de cuiro
per anar a l'escola, i "cara al sol",
temps de dir: "mossèn: fa més d'un mes
i no sé quants mals pensaments he tingut".
"Fes un promig, fes un promig".
Tocar les parts és un pecat, valga'm Déu,
deu mil inferns van cremant, valga'm Déu.
Ai, pels anys cinquanta la moral dins d'un bastó.
Temps de cinema a tres peles
amb dret a xiular pel retall el petó.
Mentre els avis practicaven llengües
amb els turistes dels contorns:
"Vus tiré tot druat
i després truas quilometres giré cap a la goix.
I ja ho trobareu, ja ho trobareu".
Veus com m'ha entès, el proper te'l fas tu.
Veus, en francès qualsevol se'n surt.
Ai, pels anys cinquanta la saviesa dins el cor.
Quan el temps és l'antic company
que et fa ric en records i pobre en el que vindrà
i amb el vent tan brau i amb la mar fidel
penso que tindré sort si puc tancar els meus ulls aquí,
penso que tindré sort si puc tancar els meus ulls aquí.
Quan el temps... quan el temps...
La cantante, flautista y compositora catalana Magalí Sare presenta Descasada, un trabajo entre la investigación antropológica y la libertad musical. Sare se sitúa en una escena de mujeres altamente formadas que han redefinido la canción de autor contemporánea.
En Barcelona tenemos la suerte de poder disfrutar de una cada vez más numerosa comunidad de artistas argentinos que habitan la ciudad y que enriquecen nuestra vida cultural. Con pocos días de diferencia tres de ellos han presentado sus respectivos trabajos discográficos en diversos espacios: en una librería abierta a la música, en la sede de un extraordinario refugio asociativo de Sants y en el auditorio de una biblioteca histórica.
La última edición del BarnaSants, la primera dirigida por Marçal Girbau, ha reducido un 40% el número de conciertos pero ha aumentado un 33% la asistencia y la venta de entradas. Girbau, que ha valorado positivamente esta 31 edición en la rueda de prensa celebrada hoy en Barcelona, ha apostado por menos fechas, más peso artístico y producciones propias con recorrido. Y una vez más se ha reivindicado la creación del Ateneu de la Cançó.