M'estime molt el meu país
pels seus combats i les seues raons.
En tot allò que millor o pitjor
he anat fent tot al llarg dels meus dies.
Molt he estimat i servit l'idioma:
si no ho he fet millor és que no ho sé.
Molt he estimat les dolces gents anònimes
i he agraït, fins i tot, els silencis.
Hi ha clars lligams i vinculacions
i manaments d'idioma i cultura.
Me'l pense així arribant al seu cim,
l'acompliment de vàlids compromisos.
M'estime molt el meu país
Hores amargues i de lluita pública,
púdiques hores d'un amor invicte!
Com oblidar les dignes mans del poble,
el comprensiu silenci que ens unia?
Molt combatut i molt acerbament,
he agraït algun simple got d'aigua.
Si perseguien, si assetjaven,
si em prohibien, si perseverava.
Pels seus camins i les seues batalles
he deixat moltes coses que estimava.
M'estime molt el meu país
He retrobat, a la boca del poble,
el sostingut conreu de l'idioma.
Estime molt el seu futur, enyore
l'ardent futur d'unió combativa.
Perquè crec molt, i molt intensament,
en un futur, ara escric aquest llibre.
L'acabaré un dia qualsevol
o em moriré damunt els solcs de síl·labes.
No sóc ningú i sóc un entre tants,
com he cantat i ho torne a reiterar.
No ja l'amor: una secreta fúria,
la passió per un destí d'aloses.
Perquè crec molt i perquè espere molt,
molt he sofert i mai no he defallit.
Perquè he tingut la llàntia encesa
l'obscura nit de les desercions.
Raons de llum i proclamacions,
Veles e vents, que la vida segueix!
Segueix, empeny, ens agrupa, ens convoca
i no podem defraudar-la o deixar-la.
Fosc manament, de la terra ens arriba,
fosc manament i conductes d'espiga.
Com oblidar als qui han mort en lluita,
perseverant fins el darrer moment?
Com oblidar el traïdor, aquell que duu
mesquí, l'estigma, el brut senyal?
M'estime molt el meu país
Perquè he tingut voluntat de país
i vull unit i aqueferat un poble.
Puc ara dir, amb castedat i amor,
perseverant, unes poques paraules.
Molt he estimat, certament, el passat, segles altius de poderós acer.
Molt he estimat Muntaner a Xilvella, la intensitat declarada d'una aigua.
Molt m'he estimat aquest país, on he trobat les veus de solidari pacte.
També he trobat l'amor, la confiança. Però he perdut la flor de l'alegria.
Al meu capçal hi és Ausiàs March, la fosca veu, l'impenetrable aljub.
Molt he estimat Roig, Roís de Corella i Martorell de Vaixells i màrfegues!
(Ah Sant Vicent de braços i sermons, sor Isabel de delicats geranis!
Aquest amor de senyal secretíssim, la joventut de Jordi de Sant Jordi!
He resseguit la seua decadència, el seu procés d'indignitat i balls.)
Molt perseguit, un de tants, moltes gràcies,de res, manar, tinc els noms i els cognoms.
Noms i cognoms, l'adreça, Noms i cognoms i el telèfon, Noms.
Mire aquest sol i migdia de mar.
Em sent el cor amb les veles obertes.
Puc ara dir, amb castedat i amor,
perseverant, unes poques paraules.
M'estime molt el meu país
La cantautora mexicana Natalia Lafourcade actuó en solitario ayer domingo en el Liceu de Barcelona en el marco del Suite Festival, en un concierto cargado de emoción radical, depuración estilística, mestizaje sonoro, dramaturgia íntima y canción de autor en estado puro. Sílvia Pérez Cruz fue su invitada en sensible abrazo musical.
El 22 de julio, más de una docena de artistas se reunirán en Barcelona para rendir tributo a Dioptria, la obra más emblemática de Pau Riba y una de las más referenciales para la Nova Canço. Con la implicación de sus hijos; De Mortimers, la banda que lo acompaño los últimos 20; y nombres como Maria del Mar Bonet, Roger Mas, Pascal Comelade, Oriol Tramvia o Rita Payés; el concierto se plantea como una celebración única de su legado.
La cantante brasileña Vanessa de María regresa a la escena musical tras una pausa de 15 años con el proyecto Maestros, un disco dividido en dos volúmenes en el que rinde homenaje a las voces que marcaron su infancia y formación. El álbum cuenta con colaboraciones de artistas fundamentales de la canción latinoamericana como Silvio Rodríguez, Víctor Heredia, León Gieco, Teresa Parodi o Quilapayún.
El trovador cubano Silvio Rodríguez dará inicio a su próxima gira latinoamericana con una presentación pública y gratuita en la escalinata de la Universidad de La Habana, el 19 de septiembre a las 19:00. El histórico enclave volverá a convertirse en escenario de la Nueva Trova, en un evento que marcará el punto de partida de una serie de conciertos por cinco países de América del Sur.
El grupo chileno Estravagarios, heredero directo del legado musical de Quilapayún, lanza en formato físico (Digipack) el álbum Aquí estamos, esta vez bajo el título Estravagarios; Nous voici, 60 ans de ré-évolutions, una edición francesa que conmemora seis décadas de historia artística ininterrumpida.