No sé odiar però vull
quan per covardia empareda els seus llavis
callant la memòria de víctimes sota els seus peus.
Odie el país que tortura animals
convertint el dolor en "cultura", que banya
les mans amb la sang de mirades que mai ho entendran.
Odie el feixisme que aviva les penes
d'aquell immigrant que es desviu lluny de casa
i pregunta al seu déu per què el seu sofriment és constant.
Odie banderes que ens han imposat,
que generen un odi envoltat amb la ràbia
per no respectar sentiments que ningú pot tocar.
Odie el civil que s'encisa amb els gols,
que idolatra persones sense conviccions
que tributen llunyans i estalvien les pressions fiscals.
Odie l'estat que agonitza poetes
que amb les seues lletres clamen llibertats,
que suporten pallisses, que deixen caure empresonats.
Odie les forces que oculten els rostres,
que apunten als ulls d'aquells manifestants,
que s'obliden de l'ordre i del fill que crida mans en alt.
Odie els ministres que amb cap devoció
devaluen el prestigi de la dignitat
condemnant el futur del captaire fins a l'eternitat.
Odie el bisbe que en plena oració
s'atreveix a sanar l'homosexualitat
presentant un cruel llibre que diu destinar a "malalts".
Odie l'homicida que en revolució
fa esclatar l'amenaça i contagia terror
fent pagar la inconsciència en persones que busquen la pau.
Odie aquell amo que es creu poderós,
que esclavitza l'angoixa dels treballadors,
que cultiva fortunes mentre roba vida als menors.
Odie el mascle en funció patriarcal
que colpeja a la dona, ofegant-la "d'amor",
que no entén que perdent el diàleg perd tota raó.
I no sé odiar però vull, perquè ja no suporte
el dolor d'aquesta humanitat.
La peculiar esperança recau sobre el nostre mirar.
Si la virtut de l'amant s'abandona,
la nit no tindrà llum en l'obscuritat.
La covardia és un acte prohibit si has après a estimar.
La covardia és un acte prohibit si has après a estimar.
La cantante mallorquina ofreció en el Palau de la Música de Barcelona, dentro del festival Guitar Bcn, un concierto de intensidad creciente en el que L’aigua no cansa, su nuevo disco, se convirtió en el auténtico centro del repertorio. Arropada por una banda de músicos extraordinaria, Maria del Mar Bonet volvió a demostrar que, cerca de cumplir sesenta años sobre los escenarios y los ochenta de vida, sigue instalada en un momento creativo y vocal fuera de lo común.
Pasión Vega presenta en concierto su nuevo disco Pasión Almodóvar con una selección de canciones que forman parte del universo cinematográfico del director manchego Pedro Almodóvar.
El veracruzano Rafa Mesa, desde 2018 en su alter ego artístico Pehuenche, se presentó en formato quinteto en Barcelona dentro de su primera gira europea que le ha llevado a Londres, Copenhague, a varios escenarios de Barcelona y finalmente Madrid.
No es fácil sobresalir entre la vorágine de propuestas que luchan por conquistar un espacio en el disputado hábitat sonoro. Muy lejos de esa competición se encuentra Azimut, el nuevo trabajo de Joan Isaac junto a Eduard Iniesta, que se instala en otro ecosistema creativo.
Abril de 2026. Una visita a Cuenca. La ciudad alta parece casi inalcanzable pero se va abriendo al paso del caminante y se descubre a pinceladas, se avanza lentamente con atención a los detalles, te va envolviendo su generosa ofrenda de ocres, una esencia dulce de calles antiguas, escenario de historias de vida que fueron y van arriba y abajo. Cuenca, refugio de miradas eternas que en sus horizontes van quedando guardadas, también en nuestra memoria. Cuenca, la de la piel quebrada por hoces y ríos, la que celebró en el siglo XX su poeta Federico Muelas, la que envejece y revive en el XXI y cada día.