No sé odiar però vull
quan per covardia empareda els seus llavis
callant la memòria de víctimes sota els seus peus.
Odie el país que tortura animals
convertint el dolor en "cultura", que banya
les mans amb la sang de mirades que mai ho entendran.
Odie el feixisme que aviva les penes
d'aquell immigrant que es desviu lluny de casa
i pregunta al seu déu per què el seu sofriment és constant.
Odie banderes que ens han imposat,
que generen un odi envoltat amb la ràbia
per no respectar sentiments que ningú pot tocar.
Odie el civil que s'encisa amb els gols,
que idolatra persones sense conviccions
que tributen llunyans i estalvien les pressions fiscals.
Odie l'estat que agonitza poetes
que amb les seues lletres clamen llibertats,
que suporten pallisses, que deixen caure empresonats.
Odie les forces que oculten els rostres,
que apunten als ulls d'aquells manifestants,
que s'obliden de l'ordre i del fill que crida mans en alt.
Odie els ministres que amb cap devoció
devaluen el prestigi de la dignitat
condemnant el futur del captaire fins a l'eternitat.
Odie el bisbe que en plena oració
s'atreveix a sanar l'homosexualitat
presentant un cruel llibre que diu destinar a "malalts".
Odie l'homicida que en revolució
fa esclatar l'amenaça i contagia terror
fent pagar la inconsciència en persones que busquen la pau.
Odie aquell amo que es creu poderós,
que esclavitza l'angoixa dels treballadors,
que cultiva fortunes mentre roba vida als menors.
Odie el mascle en funció patriarcal
que colpeja a la dona, ofegant-la "d'amor",
que no entén que perdent el diàleg perd tota raó.
I no sé odiar però vull, perquè ja no suporte
el dolor d'aquesta humanitat.
La peculiar esperança recau sobre el nostre mirar.
Si la virtut de l'amant s'abandona,
la nit no tindrà llum en l'obscuritat.
La covardia és un acte prohibit si has après a estimar.
La covardia és un acte prohibit si has après a estimar.
Ayer falleció en el Hospital Josep Trueta de Girona el gestor cultural y poeta italiano Sergio Secondiano Sacchi (Milán, 1948), una de las mentes más brillantes y creativas vinculadas al histórico Club Tenco, institución fundamental en la defensa y promoción de la canción de autor.
El cantautor catalán Joan Manuel Serrat recibirá la máxima distinción académica de la UNCUYO en marzo, en una visita de tres días que incluirá un concierto homenaje con la Orquesta Sinfónica y un encuentro abierto con el público. La resolución destaca su compromiso con la libertad, la diversidad cultural y los derechos humanos.
La cantautora siciliana Carmen Consoli cantó ayer 22 de febrero en Paral·lel 62 de Barcelona dentro del Festival BarnaSants, en un concierto de doble estreno: la presentación en Barcelona de su nuevo disco Amuri Luci (Amor Luz) y su memorable encuentro en el escenario con la Orquestra de Músiques d’Arrel de Catalunya (OMAC).
Ya está disponible al completo Directo en Casa Astor (Ventilador Music, 2026), el nuevo EP en directo de Raquel Lúa. Se trata de un trabajo breve e íntimo, integrado por tres versiones grabadas en vivo a finales de 2025 en la Casa Astor de Barcelona, donde la artista ofreció una interpretación cercana y especialmente emotiva de tres de sus canciones más emblemáticas: Hache, Reguero de Luz y La Saeta.
El cantautor valenciano Raimon presenta Aquest jo que jo soc (Este yo que yo soy), una extensa biografía escrita por Miquel Alberola que recorre su trayectoria vital y artística desde la infancia en Xàtiva hasta su despedida de los escenarios en 2017. El volumen propone una mirada amplia y matizada sobre una figura esencial de la canción de autor europea.