No sé odiar però vull
quan per covardia empareda els seus llavis
callant la memòria de víctimes sota els seus peus.
Odie el país que tortura animals
convertint el dolor en "cultura", que banya
les mans amb la sang de mirades que mai ho entendran.
Odie el feixisme que aviva les penes
d'aquell immigrant que es desviu lluny de casa
i pregunta al seu déu per què el seu sofriment és constant.
Odie banderes que ens han imposat,
que generen un odi envoltat amb la ràbia
per no respectar sentiments que ningú pot tocar.
Odie el civil que s'encisa amb els gols,
que idolatra persones sense conviccions
que tributen llunyans i estalvien les pressions fiscals.
Odie l'estat que agonitza poetes
que amb les seues lletres clamen llibertats,
que suporten pallisses, que deixen caure empresonats.
Odie les forces que oculten els rostres,
que apunten als ulls d'aquells manifestants,
que s'obliden de l'ordre i del fill que crida mans en alt.
Odie els ministres que amb cap devoció
devaluen el prestigi de la dignitat
condemnant el futur del captaire fins a l'eternitat.
Odie el bisbe que en plena oració
s'atreveix a sanar l'homosexualitat
presentant un cruel llibre que diu destinar a "malalts".
Odie l'homicida que en revolució
fa esclatar l'amenaça i contagia terror
fent pagar la inconsciència en persones que busquen la pau.
Odie aquell amo que es creu poderós,
que esclavitza l'angoixa dels treballadors,
que cultiva fortunes mentre roba vida als menors.
Odie el mascle en funció patriarcal
que colpeja a la dona, ofegant-la "d'amor",
que no entén que perdent el diàleg perd tota raó.
I no sé odiar però vull, perquè ja no suporte
el dolor d'aquesta humanitat.
La peculiar esperança recau sobre el nostre mirar.
Si la virtut de l'amant s'abandona,
la nit no tindrà llum en l'obscuritat.
La covardia és un acte prohibit si has après a estimar.
La covardia és un acte prohibit si has après a estimar.
Hay discos que no necesitan levantar la voz. Azimut es uno de ellos. Joan Isaac presenta un trabajo hecho desde la contención, desde ese lugar donde la canción deja de ser ornamento para convertirse en algo casi necesario. Un disco minimalista, preciosista, trabajado con una delicadeza profundamente orgánica. Como todo en Isaac, un acto de fe.
Tras la publicación del disco Tinc una casa al mar, Joan Isaac vuelve a editar un nuevo trabajo: Azimut, en el que se encuentra acompañado por el músico y compositor Eduard Iniesta. Durante 2023 fue publicada una recopilación antológica de la obra del artista, compuesta por veinticinco cedés, como parte de la conmemoración de sus cincuenta años de oficio y 70 de vida, que culminó con un gran concierto en El Palau de la Música catalana y la edición de Joan Isaac al Palau en 2024. Azimut es su más reciente creación, una obra protagonizada por unos textos profundamente poéticos, vestidos fundamentalmente por voz y cuerdas.
El cantautor brasileño Chico Buarque ha viajado a La Habana invitado por Silvio Rodríguez, en una visita que combina un gesto de solidaridad con la grabación conjunta de Sueño con serpientes. El encuentro refuerza la relación entre dos figuras centrales de la canción latinoamericana.
El músico chileno Rodrigo Gallardo y el colectivo argentino Tremor presentan su propuesta conjunta en el Europa Tour 2026, un recorrido que consolida el diálogo entre tradición andina y electrónica contemporánea en distintos escenarios del continente.
Martirio llevó el pasado domingo 12 de abril al Auditori de Barcelona, en el marco del Ciclo de canción de autor BarnaSants, su espectáculo Al sur del tango, una propuesta que enlaza las raíces compartidas entre Argentina y España desde una interpretación que es tanto voz como gesto y emoción.